El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet aquest dimarts l'única cosa que es pot fer davant del desgavell en què s'ha convertit el servei de Rodalies: demanar disculpes a la ciutadania i prometre que posarà tots els recursos disponibles a solucionar-lo. Aquest primer gest d'humilitat ja és més que el que va fer la setmana passada el ministre de Transports, Óscar Puente, al Congrés, en què gairebé va renyar els catalans per queixar-se. Així i tot, la situació és de tal gravetat que demana molt més que unes disculpes o plans inconcrets de millora en el futur.
El president Illa no hauria de demanar disculpes per la responsabilitat del seu executiu, que al capdavall està gestionant una crisi que ja ve de lluny, sinó més aviat en nom del partit socialista, que ha governat Espanya durant més anys que el PP i que és, per tant, responsable directe de la desinversió que ha patit el servei en les darreres dècades. Es troba a faltar, per exemple, valentia a l'hora de dir amb claredat que l'obsessió dels governs espanyols per l'AVE, una mena de populisme ferroviari que ha sortit molt car, és el que ha provocat la situació actual de Rodalies a Catalunya. En segon lloc, el president també hauria de mostrar-se més combatiu amb Renfe i Adif, ja que representa tots els catalans que són víctimes de les deficiències del servei. I, en tercer lloc, cal prendre mesures immediates per alleujar els problemes que estan provocant les obres.
En aquest sentit, la proposta de mantenir la gratuïtat de Rodalies mentre duri la situació d'excepcionalitat actual, en què un 24% dels trens no funcionen i es registren una trentena d'incidències diàries, sembla de sentit comú. I aquí Salvador Illa hauria de convèncer Pedro Sánchez perquè mantingui les ajudes. No s'entendria que, en la situació de caos actual, a partir del mes de juliol s'obligués els usuaris a pagar per un servei deficient. També és absolutament necessari que funcioni el pla de xoc per millorar la comunicació a l'usuari i que hi hagi més agilitat per oferir alternatives en cas d'avaries o talls.
Pel que fa al debat polític, tothom hauria d'haver tingut una actitud més constructiva, ja que es tracta d'una crisi de país. És comprensible que Junts vulgui desgastar el Govern, però també és cert que potser no era el millor moment després que s'hagi sabut que ha col·locat un exdiputat al consell d'administració de Renfe. El PP i Vox, com era d'esperar, van carregar contra el traspàs en lloc d'assumir que potser si el servei de Rodalies de Renfe hagués funcionat bé tots aquests anys la demanda del traspàs no seria tan compartida per la societat catalana. I que en tot cas és una mostra del dèficit d'inversió en infraestructures que ja fa anys que denuncien les organitzacions empresarials del país.
Fora bo que el PSC, Junts, ERC i els comuns anessin de bracet a Madrid per fer-hi front comú i explicar que la situació no és comparable amb la de qualsevol altre lloc de l'Estat, i que no és un capritx dels catalans. Lamentablement, no sembla que això sigui possible ara com ara.
