Franco sí que va exhumar les víctimes del seu bàndol
Una investigació molt interessant de la doctora en història i arqueologia de la Universitat Complutense de Madrid Miriam Saqqa, publicada al llibre Las exhumaciones por Dios y por España (Cátedra), treu a la llum abundant documentació sobre els recursos que el règim de Franco va dedicar a exhumar fosses de víctimes del seu bàndol com a part de tota una política propagandística que pretenia imposar un relat concret de la Guerra Civil. "La sang dels que van caure per la pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Saqqa explica com tot el procés es va dirigir des de la justícia com una part de la causa general contra els desafectes al règim –amb fiscals i secretaris judicials ad hoc que tenien sous molt elevats per a l'època–, però que l'Estat només es va fer càrrec de les despeses de les exhumacions quan afectaven militars, que automàticament passaven a tenir la consideració de "màrtirs". Evidentment, dels morts del bàndol republicà no en van voler saber mai res perquè l'objectiu era esborrar-los de la història.
La investigació demostra que tot plegat no es va concebre com una acció humanitària de cara a les famílies dels afectats, sinó com una operació de propaganda. Franco va fer un ús polític de les víctimes del seu bàndol, creant cementiris específics com el de Paracuellos i erigint creus commemoratives, però en molts casos les víctimes no van ser ni identificades correctament. En realitat, les investigacions sobre les víctimes també van servir per encausar i condemnar persones que van ser acusades de ser els responsables de les morts en judicis sense les més mínimes garanties processals.
La lectura del llibre ressalta encara més la hipocresia de la dreta quan afirma que no cal remoure les ferides del passat ni invertir en l'exhumació de víctimes republicanes, perquè la realitat és que Franco sí que va exhumar les seves víctimes, mentre que la democràcia encara no ho ha fet. És més, molts dels avenços en aquest camp que s'havien aconseguit els darrers anys ara estan en perill per la derogació de lleis de memòria històrica a les comunitats governades pel PP i Vox. Aquest dimecres, però, s'ha produït la primera fractura greu entre el PP i Vox en aquesta matèria: els populars de Castella i Lleó han votat en contra de la mal anomenada llei de concòrdia patrocinada per l'extrema dreta. Ara caldrà veure si tot el PP, i en especial Alberto Núñez Feijóo, segueixen aquesta estela i es desmarquen de Vox o no. Lamentablement, no sembla que els populars valencians i els balears estiguin en aquesta línia, ja que encara esperen convèncer Vox perquè els aprovi els pressupostos.
Una veritable concòrdia hauria de passar per la restitució de totes les víctimes de la Guerra Civil, la seva identificació i exhumació, i per la denúncia dels crims de la dictadura, sobretot en la immediata postguerra. Qualsevol demòcrata hauria de compartir aquest principi tan bàsic.