França manté el pols amb els colpistes del Níger i la tensió al Sahel augmenta
La situació al Sahel es complica dia a dia. Divendres passat els colpistes del Níger, que el 26 de juliol van deposar el president elegit democràticament, Mohamed Bazoum, van demanar a França que retirés el seu ambaixador del país, així com els 1.500 soldats francesos que encara hi operen. El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat avui en una reunió davant de tots els seus ambaixadors que seguiran al país i ha criticat la política "de fets consumats" que, a parer seu, estan seguint altres països europeus i els Estats Units davant la junta colpista. Macron insisteix a dir que igual que no s'acceptaria un alçament a Europa, tampoc s'ha de fer a l'Àfrica, perquè, diu, això suposaria donar per fet que no estan preparats per a la democràcia. França, ha remarcat, no reconeixen l'autoritat dels colpistes i dona suport a les accions diplomàtiques –i si calen, militars– que estan fent els països que integren la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedeao).
El cert és que la posició de Macron no és senzilla i té raó quan parla d'"una epidèmia de cops d'estat al Sahel" –Mali el 2020, el Txad el 2021, el Sudan i Burkina Faso el 2022–, que està desestabilitzant la regió i situant-la al centre d'una gens impossible nova confrontació militar entre els mateixos blocs que ara combaten a Ucraïna. La presència massiva dels mercenaris del Grup Wagner a la regió –aquests dies s'ha sabut que els quarters que estan deixant les tropes de l'ONU a Mali els ocupa Wagner amb algunes tropes estatals– i les cada cop més constants relacions comercials entre els països del Sahel i d'altres llocs de l'Àfrica tant amb Rússia com també amb la Xina, Turquia i altres països, estan rebaixant la influència europea, i especialment francesa, a la zona. Com bé diu Macron, la Unió Europea cada cop és menys rellevant en el tauler geoestratègic.
Tanmateix, en tot aquest context no es poden obviar les raons de fons d'aquest odi cada cop més estès cap a les antigues potències colonials com ara França, que han continuat dominant l'economia i l'imaginari de molts països africans. Un domini que és evident en l'idioma, la moneda i l'ús de parts dels seus recursos naturals. És significatiu, per exemple, que l'estat francès sigui el propietari del 90% de l'empresa que explota les mines d'urani del Níger, clau per al funcionament de les seves centrals nuclears. Alguna cosa s'ha fet malament des de les antigues metròpolis si països amb uns recursos tan rics encara avui no poden disposar-ne, es mantenen en una pobresa crònica i han de dependre de l'ajuda exterior. Certament, es pot dir que molts d'aquests països encara han empitjorat, perquè, com passa a Mali, el poder el tenen ara grups jihadistes, paramilitars, militars o tribals, i els seus nous aliats, sigui Rússia o la Xina, tenen les mateixes intencions rapinyaires que els seus antecessors. El que queda clar, però, és que el que passi ara al Sahel i a tot el nord de l'Àfrica tindrà una influència fonamental en l'evolució econòmica, política i militar d'Europa i del bloc occidental. En el pitjor dels casos la guerra es traslladaria ara a l'Àfrica i això segurament provocaria una crisi encara pitjor que la d'Ucraïna.
