França, l’extrema dreta i el cavall de Troia del putinisme a Europa
La situació sembla un déjà-vu del que es va viure el 2017 a les eleccions presidencials franceses amb Emmanuel Macron i Marine Le Pen com els candidats més ben posicionats per passar a la segona volta. Aquest cop, però, tots els analistes hi veuen una diferència fonamental i és que no està clar ni tan sols que Macron quedi per davant diumenge en aquesta primera volta ni, tampoc, que a la segona no acabi guanyant Le Pen. De fet, el que li podria fer més mal a la líder de la ultradreta francesa, eterna candidata, és el pes que acabi tenint finalment Éric Zemmour, que la podria superar en vots per la dreta més extrema i provocar que no quedi ben posicionada en aquesta primera volta i, per tant, no pugui optar a la presidència.
Segons alguna de les últimes enquestes, Le Pen i Zemmour tenen el 22,7% i el 9,4% d’intenció de vot, respectivament. És a dir, sumen un 32,1%, cinc punts més del 26,5% que té Emmanuel Macron. Gairebé un terç dels francesos, doncs, optarien per posicions d’extrema dreta i això, passi el que passi, ja és un element que fa reflexionar per l’efecte que té també en el conjunt europeu i perquè el seu discurs acaba contagiant el de la dreta tradicional.
Fa només un mes semblava que Macron tenia guanyada la reelecció. Encara més en un context de guerra a Europa, que provoca el que es coneix com “l’efecte bandera”, que aglutina els ciutadans al voltant del poder ja establert, a més de la seva sobreexposició com a líder europeu, ja que França manté precisament la presidència de la Comissió Europea aquest semestre.
Tanmateix, en les últimes setmanes s’ha girat la truita i les crisis econòmica i energètica han fet tornar a primer pla el malestar de la classe mitjana empobrida que afavoreix Le Pen. Es tem, a més, una gran abstenció i ha començat a haver-hi pànic entre els votants d’esquerra, que criden a una mobilització que, tanmateix, fa difícil que tingui gaire efecte davant l’extrema atomització d’aquesta opció política. Només té alguna possibilitat, remota, Jean-Luc Mélenchon, però pocs analistes veuen realment viable aquesta opció.
Sigui com sigui, fins ara han parlat les enquestes i ara és el moment dels vots reals. El que passi a França aquest diumenge tindrà repercussions en l’escenari europeu perquè pot reforçar o debilitar l’estratègia conjunta contra Vladímir Putin i la política de rearmament i de sancions que s’està aplicant. Un triomf de Le Pen, sumat al d’Orbán de la setmana passada a Hongria, pot ser un torpede a la línia de flotació de la política europea actual. Són el cavall de Troia no només de Putin sinó també de la mateixa idea de l’Europa unida.