França ha aturat el perill que la ultradreta accedís al poder. Le Pen i Bardella han vist frustrat el que després de la primera volta semblava un ascens imparable. La mobilització republicana, plural ideològicament tot i que amb predomini del nou front d'esquerres, ha triomfat amb el primer lloc del Nou Front Popular (NFP) i el segon lloc per a l'Ensemble del macronisme, que ha aguantat el cop. Hi ha hagut una fabulosa participació: la més alta des de 1981. Però la majoria de francesos no han anat a votar un programa de govern, sinó un SOS contra l'extremisme xenòfob. En cada circumscripció, els ciutadans republicans han optat pel candidat més ben situat que l'heterogeni bloc dels partits republicans havia triat per frenar el Reagrupament Nacional (RN). I s'ha aconseguit. D'entrada, doncs, cal felicitar-se. El temerari avançament electoral del president Macron no ha estat tan desastrós, però el resultat no deixa de ser una Assemblea Nacional amb més divisió i més polarització. Una França fracturada. Serà difícil que el govern tingui estabilitat parlamentària. Davant l'immediat 14 de juliol i els Jocs Olímpics de París, de moment el president ha decidit allargar la vida de l'executiu del primer ministre Gabriel Attal no acceptant-li la dimissió, una manera de guanyar temps davant un trencaclosques complicat.
París i Brussel·les respiren alleujades. Però els més de 10 milions de vots francesos a l'extrema dreta són aquí, com una amenaça latent i una realitat d'un malestar. Com ja s'ha vist amb l'anunci d'aliança a l'Eurocambra amb l'hongarès Viktor Orbán, Le Pen seguirà presentant batalla amb la vista posada en les presidencials del 2027. L'RN s'instal·larà en una oposició dura davant d'una majoria a hores d'ara difícil de cohesionar. Ara, doncs, la clau és veure fins a quin punt hi ha marge per a una entesa en la centralitat entre l'ànima moderada de l'NFP i el macronisme. Mélenchon, decidit a capitalitzar l'èxit del front popular, no ho posarà gens fàcil. Com ja es va veure la nit electoral, el seu maximalisme pot fer embarrancar una via de consens amb un programa reformista i defensor dels grans valors republicans. Tampoc Macron, que ha pecat d'un altiu distanciament del carrer, no està en la millor disposició per liderar una operació de retrobament amb les esquerres moderades.
La polarització liderada per l'extrema dreta es manté al centre del tauler polític francès i europeu. Si al Regne Unit la gran pujada en vots del UKIP de Nigel Farage ha restat força als tories i ha beneficiat el laborisme, que ha aconseguit capitalitzar la moderació per girar full al caos del Brexit de l'era conservadora, a França ja fa temps que la desfeta dels partits tradicionals d'esquerra i dreta ha anat alimentant el projecte ultra de Le Pen. El gran repte és com fer que l'electorat deixi de caure pel pendent de l'odi a la diferència i deixi de creure en cants de sirena demagògics. Només amb governs honestos i pedagògics, que facin front als grans reptes de la vida quotidiana (habitatge, educació, salut, feina) i als grans reptes globals (crisi climàtica i migracions), es podrà recuperar la confiança de la ciutadania.
