No pot ser que ara faltin places de formació professional (FP). És inaudit. Portem anys insistint que la FP s'ha de normalitzar com una sortida perfectament digna i necessària, no només com una alternativa al batxillerat. Però de cop, quan per fi es produeix un creixement important de la demanda, cosa que vol dir que moltes famílies i joves han entès que és una bona via per adquirir una formació tècnica que els obri el camí al món laboral, resulta que hi haurà molts nois i noies que no podran estudiar el que volen. Com pot ser? Ningú va preveure aquesta possibilitat? Què ha passat? Vist el decalatge entre oferta i demanda, a més de donar explicacions, els responsables públics haurien de buscar solucions efectives per a tots aquests joves. El fet que no sigui una etapa d'ensenyament obligatori no és excusa, com ha insinuat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per no actuar amb la màxima ambició i celeritat per ampliar l'oferta de places amb l'objectiu que ningú es quedi penjat. Si, com diu el mateix departament, l'increment de demanda "és una bona notícia" (i no dubtem que ho és), cal estar a l'altura i donar-hi també una bona i efectiva resposta. S'ha de fer així naturalment en interès dels afectats, però també del conjunt de la societat. Al capdavall, el sector empresarial fa temps que reclama treballadors de nivell mitjà amb perfil tècnic i ben formats. Un tipus de treballadors del qual anem coixos en molts àmbits, cosa que ens resta possibilitats de desenvolupament.
De fet, els cicles mitjans de FP més demandats de cara al nou curs i on s'està produint més dèficit de places són els del camp sanitari, en els quals, en efecte, a causa de la pandèmia, les famílies i els seus fills han detectat que falten moltes mans. Cosa certa, esclar. En canvi, en els cicles sobre hostaleria i restauració, tradicionalment molt sol·licitats, la demanda ha baixat sensiblement. Però és que tot això, sens dubte, era molt previsible. I per tant hauria de ser corregible a curt termini. Si estem en una situació excepcional, cosa indubtable, una situació que a més ja veiem que s'allargarà, calen actuacions valentes i igualment excepcionals. ED Ha de ser així per sentit comú i sentit pràctic, però també perquè si això no es corregeix, molts d'ells acabaran fent un batxillerat amb desgana o una FP poc convençuts, de manera que entorpiran la formació dels seus companys i probablement faran augmentar la taxa d'abandonament escolar prematur, ja prou elevada a Catalunya, on se situa en el 17,4%.
Així doncs, aquest decalatge entre demanda i oferta de la FP ens l'hauríem de prendre molt seriosament com una oportunitat per fer un salt endavant. Posar-hi remei amb fets és llançar un missatge als joves i a la societat en el seu conjunt, en especial al món del treball, sobre la importància que col·lectivament donem a la formació professional. Perquè sens dubte una bona FP és una garantia de progrés econòmic per al país i de progrés personal per a molts joves que altrament corren el perill de quedar al marge del mercat laboral i hipotecar el seu futur.
