Ja fa temps que tots els sectors econòmics estan pendents de dues paraules clau: fons europeus. Des que la Unió Europea va donar llum verda al pla de recuperació econòmica més important de la seva història, que regarà Espanya amb 144.000 milions d'euros (72.000 en ajudes directes), empreses grans i petites, emprenedors, patronals i sindicats estan pendents de com es farà el repartiment dels fons. Brussel·les ha fixat que s'han de gastar en dos grans eixos: digitalització i economia verda. Per tant, el terreny de joc està definit. Ara bé, a partir d'aquí comencen les incògnites.
De les poques coses que estan clares és que el govern espanyol ha centralitzat en la Moncloa l'organisme que decidirà com es gasten aquests diners. Ni comunitats autònomes ni ajuntaments tindran un paper important en l'adjudicació dels fons, cosa que demostra que, fins i tot quan hi ha un govern de PSOE i Unides Podem, la pulsió jacobina s'imposa al principi de subsidiarietat. La segona mala notícia és que, segons els plans del govern espanyol, les pimes només rebran 4.800 milions. En el plat de les coses positives els experts n'assenyalen dues. Primera, que Catalunya ha presentat propostes molt interessants i ben treballades. I segona, que tots els projectes hauran d'obtenir la llum verda de Brussel·les, que vol assegurar-se que els diners es gasten amb criteris d'eficiència i productivitat.
Tot i això, encara no està definit l'itinerari que hauran de seguir les empreses per optar al finançament ni quins criteris s'aplicaran. Fins ara, l'executiu de Pedro Sánchez només ha dibuixat grans línies, com ara la importància del cotxe elèctric i les comunicacions i la idea d'invertir en sostenibilitat energètica de l'habitatge. L'esperança de les pimes és que ja sigui a través d'aquests grans plans o bé treballant com a proveïdors de les grans empreses, acabin beneficiant-se també dels fons.
Sigui com sigui, el nou Govern ha de vetllar perquè el màxim de projectes catalans obtinguin finançament, ja que en aquesta cursa hi ha el perill de quedar en inferioritat davant d'altres territoris. I aquí s'han d'utilitzar totes les palanques possibles. No es pot ignorar que hi ha dos partits catalans, el PSC i Catalunya en Comú, que formen part de l'executiu i estan presents en el consell de ministres. Aquests partits no es poden, doncs, inhibir, sinó que han d'oferir ajuda i col·laboració al govern català. De fet, el socialista Salvador Illa així ho va dir en el debat d'investidura.
L'altra responsabilitat recau sobre els mateixos sectors econòmics, que s'han d'espavilar i moure per tenir els millors projectes, els que més encaixin amb els requisits que ha posat la Unió Europea. En el cas català hi ha una oportunitat d'or per reindustrialitzar el país, per construir les bases d'una economia basada en el coneixement i el valor afegit. És un tòpic dir-ho, però ens hi juguem el futur.
![La ministra d'Economia, Nadia Calviño, aquesta setmana.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
