La cursa pels fons europeus ja està en marxa. La Generalitat s'ha apressat a presentar candidatura amb una primera llista de projectes, creada a partir d'una comissió d'experts. Tots els governs autonòmics aspiren a situar les seves apostes en primera línia de les preferències de l'Estat. La seva veu serà escoltada, però la decisió final està en mans de la Moncloa, que ha de portar la seva proposta a la Comissió Europea abans del 30 d'abril. En les grans qüestions i els grans moments, el centralisme sempre treu el cap. La cursa, de fet, consisteix en convèncer Madrid i Brussel·les, per aquest ordre. Seran l'un i l'altre, en primera i segona instància, els que decidiran on van a parar els diners assignats a l'estat espanyol, un màxim de 140.000 milions d'euros, entre ajuts directes i crèdits.
La cursa té un doble vessant, perquè és alhora tècnica i política. En el primer terreny, els projectes han d'estar ben fonamentats, és a dir, han de tenir tant viabilitat econòmica –a part dels diners europeus, una part rellevant per tirar endavant cada aposta empresarial ha de sortir del sector privat i del sector públic– com solvència tècnica i complir amb les línies estratègiques europees. Més enllà que cada projecte s'hagi d'ajustar al màxim a les bases dels ajuts, que posen l'èmfasi en l'economia verda i la digitalització, a més de la cohesió territorial i la igualtat de gènere, la solvència tècnica es demostra amb l'arrelament al teixit empresarial, la concreció del seu desenvolupament, la capacitat innovadora i la projecció de futur. La Comissió Europea busca un salt de model cap a una nova economia que aporti valor afegit i es basi en el coneixement. És el que s'ha batejat com a NextGen (next generation). En el cas de l'economia catalana, és una oportunitat per superar la dependència d'un turisme de baix cost i, en general, d'un sector serveis omnipresent. És a dir, per enfortir una indústria basada en la recerca i en la salut. Si realment es vol aprofitar aquesta cursa i sortir-ne reforçats, cal que tots els agents econòmics (empreses, patronals, sindicats, món de la recerca i administracions) entenguin que això va de debò i que cal col·laborar. El tren dels fons europeus només passarà una vegada. I vist com s'ha disparat l'atur aquest gener i les dramàtiques xifres d'atur juvenil, és vital posar-se a la feina.
La cursa, però, també és política. I també, de nou en aquest cas, resulta imperativa una actuació responsable que aparqui partidismes de curta volada i pensi i actuï amb intel·ligència col·laborativa. S'ha d'enfocar la captació de fons europeus pensant en el conjunt de l'economia catalana a deu o vint anys vista, amb apostes estratègiques i de màxim consens. El Govern ha d'exercir el seu lideratge buscant, com ha fet en aquest primer pas, el suport d'experts independents i, a partir d'aquí, treballant per sumar amplis suports polítics que li permetin negociar amb autoritat a Madrid i fer un feina eficaç de lobi a Brussel·les. Aconseguir el màxim d'aquests fons serà el primer gran repte del pròxim govern de la Generalitat.
