Els fiscals del Suprem enyoren la sedició
BarcelonaEls quatre fiscals que exerceixen l'acusació en el cas del Procés al Tribunal Suprem, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, discrepen de Llarena i consideren que a Puigdemont sí que se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujat, amb una pena màxima de 5 anys, que conté el Codi Penal després de la reforma en què va desaparèixer la sedició. Es trenca així la unitat d'acció que ha existit fins ara entre fiscals i jutge instructor, i que va portar aquells quatre a mantenir l'acusació per rebel·lió en el judici del Procés fins al final.
En realitat, però, la discrepància no és tanta. Sembla com si en l'ànim de Llarena hagués pesat més la voluntat d'atacar el govern de Pedro Sánchez, al qual va acusar d'haver provocat "un context pròxim a la despenalització" amb la derogació de la sedició, mentre que els fiscals consideren que s'han d'esprémer al màxim les possibilitats del Codi Penal per reclamar la màxima pena contra l'expresident de la Generalitat. D'aquesta manera és veritat que s'alineen amb la tesi del PSOE, que defensava que l'1-O no quedava despenalitzat amb la derogació de la sedició, però també ho fan amb Llarena quan mantenen el delicte de malversació agreujada amb l'argument que la reforma que rebaixa les penes per als casos en què no hi ha lucre personal no són d'aplicació en aquest cas.
A més, els fiscals no desaprofiten l'ocasió, igual que Llarena, per introduir en el seu escrit l'opinió que els mereix la derogació de la sedició. Consideren que s'ha "eliminat un dels instruments de resposta davant les agressions a l'ordre constitucional" i s'ha "debilitat la seva adequada protecció". Un altre cop jutges i fiscals ens van saber la seva opinió, com si fossin uns mers comentaristes de l'acció dels poders legislatiu i executiu. I ells, que, recordem-ho, van defensar que els fets de l'octubre del 2017 constituïen un delicte de rebel·lió, ara enyoren la sedició.
Es demostra, altra vegada, no només el biaix polític d'aquests quatre fiscals, sinó també que el fiscal general de l'Estat, que en teoria és el seu superior jeràrquic, no té cap poder sobre ells. Aquests quatre fiscals, que es consideren l'elit del ministeri públic, sempre han actuat al marge del govern i amb plena sintonia tant amb Llarena com amb la Guàrdia Civil, autora dels atestats en què ells recolzaven les seves tesis. Per tant, si la condemna per sedició ja va ser una derrota per a ells, és fàcilment imaginable el que els deu haver semblat la derogació d'aquest delicte.
Sigui com sigui, ens trobem un cop més amb la constatació que el dret és un magma interpretable, i que depèn molt de les persones concretes que l'apliquen. Serà interessant veure com Llarena respon a aquells amb qui fa només quatre dies anava de bracet. Ara faltarà veure què hi diu l'Advocacia de l'Estat, amb una implicació molt més directa de l'executiu, i quina és la decisió final de Llarena i del Suprem. L'experiència demostra, però, que aprofitaran qualsevol escletxa per imposar la seva visió de les coses.