Una Fiscalia que fa política
BarcelonaLa Fiscalia és una institució que en l'ordenament jurídic espanyol s'encarrega de promoure l'acció de la justícia i, en els judicis, acusa en nom del poble, és a dir, de l'interès comú. Com a tal, no forma part de la carrera judicial i està organitzada de manera que jeràrquicament depèn d'un càrrec nomenat pel govern espanyol, la Fiscalia General de l'Estat. La carrera fiscal, però, s'ha sumat entusiàsticament al pols que el poder judicial espanyol manté amb l'executiu de Pedro Sánchez, i una bona mostra d'això són els informes en què rebutja la concessió d'un possible indult als condemnats en el judici del Procés.
Lluny de ser merament tècnics i objectius, els informes respiren ànims de revenja contra els presos polítics catalans i una concepció totalment retrògrada del dret. Els quatre fiscals que firmen els informes, i que són els mateixos del judici, ni tan sols es limiten al contingut de la sentència del Suprem sinó que insisteixen en el seu relat de la violència ("agitació violenta al carrer"), consideren que els fets "desborden" el delicte de sedició, ignoren la sentència de l'Audiència Nacional en el judici a Trapero i afirmen que el pla dels Mossos per a l'1-O va ser "inane", carreguen contra l'administració penitenciària catalana per haver concedit el tercer grau als presos (ho consideren una "burla") i, last but not least, afirmen que un indult perjudicaria tots els espanyols "i sobre manera els que sent alhora catalans han cregut i creuen en la vigència ordenada del model polític democràtic instaurat el 1978".
O sigui, que la decisió es pren per protegir els catalans defensors del règim del 78 i contraris a la concessió dels indults, que segons les enquestes són un 20% del total. ¿Amb quina autoritat es poden aquests fiscals convertir en portaveus d'una societat catalana que, elecció rere elecció, demostra que rebutja l'actuació de la justícia espanyola en aquest cas concret i que advoca per una reforma en profunditat del model constitucional espanyol?
Però és que aquests fiscals van més enllà, ja que avisen que la concessió dels indults no pot ser una "moneda de canvi" per rebre suports parlamentaris. S'arrengleren així amb les tesis de la dreta segons les quals tot plegat no seria més que una concessió a ERC pel seu suport als pressupostos. ¿Des de quan la Fiscalia ha d'entrar a valorar el que passa en un altre poder de l'Estat, en aquest cas el legislatiu? ¿No s'adonen que estan qüestionant el paper que els atorga la Constitució que tant diuen defensar?
La situació és crítica per al govern espanyol i demana una actuació decidida i ferma. En primer lloc, donant llum verda a la concessió dels indults, ja que és la manera més ràpida de posar en llibertat els presos i avançar així en la resolució negociada del conflicte polític i en la normalització de la convivència a Catalunya i a tot l'Estat. I, en segon lloc, afrontant una reforma urgent de la carrera fiscal i del poder judicial per despolititzar-los i homologar-los amb els de la resta de la UE.
