Fins quan s'han de permetre els correbous?

BarcelonaAl País Valencià i a les Terres de l'Ebre es manté viva la tradició ancestral dels correbous, tot i que cada vegada són una festa més qüestionada, sobretot entre molts joves, que la veuen pròpia d'un altre temps. Aquest estiu, però, els festejos han tornat amb força, i la prova és que al País Valencià han assolit en només vuit mesos el rècord de morts en tot un any, set, que fins ara corresponia al 2015. És dramàticament previsible, doncs, que en les pròximes setmanes, que és quan se celebren el gruix de les festes patronals, aquest macabre balanç acabi augmentant. La part positiva és que l'alarma social provocada per aquestes xifres ha fet que alguns ajuntaments, per exemple el de Tavernes de la Valldigna (Safor), hagin decidit prohibir els correbous. També la Generalitat Valenciana, governada per l'esquerra, ha convocat per dilluns una reunió de la Comissió Consultiva de Festejos Taurins Tradicionals. No s'espera que es prengui cap decisió contundent més enllà d'augmentar les mesures de seguretat, però almenys és una mostra que el debat ja no es pot evitar. I és que qualsevol altra pràctica que provoqués aquest nombre de morts hauria estat prohibida de manera immediata sense més debat.

En el cas de Catalunya, aquesta qüestió resulta espinosa perquè afecta només una part del territori, les Terres de l'Ebre, que és especialment sensible a qualsevol "imposició" que els pugui arribar des de Barcelona. De fet, hi ha molts alcaldes d'ERC, un partit teòricament animalista, que reclamen que els correbous siguin una mena d'excepció cultural a la regulació general sobre el maltractament animal. A més a més, es dona la circumstància que el Principat és dels pocs territoris de l'estat espanyol on s'han prohibit les corrides. Ja fa més d'una dècada que es va aprovar la llei al Parlament, i malgrat les constants amenaces de la dreta espanyola, els toros no han tornat. I principalment no han tornat perquè cada vegada hi ha menys públic i com a negoci resultava ruïnós.

Les dades globals a Espanya sobre corrides de toros també indiquen que la seva decadència és imparable. Cada any es redueixen el nombre de festejos, l'assistència i la recaptació. Països com Mèxic acaben de prohibir els toros perquè un jutge ho ha dictaminat a causa del "dolor excessiu i agònic" que pateix l'animal. Aquest és, doncs, un fenomen global imparable que hauria de fer reflexionar els que encara defensen aquestes pràctiques. La realitat és que els bous pateixen i són maltractats, i això no és compatible amb els valors propis del segle XXI. Les autoritats catalanes i valencianes haurien de ser capaces en algun moment d'abordar la qüestió sense mirar l'interès electoral, fins i tot plantejant que sigui la ciutadania, a través d'un referèndum, la que decideixi. El que ja no és sostenible és amagar el cap sota l'ala i mirar cap a una altra banda quan cada vegada hi ha més morts i els vídeos del maltractament animal corren per les xarxes i provoquen la indignació general. Es tracta de decidir, en funció del tracte que dispensem als animals, quina classe d'humans volem ser.