

Fa més de vint anys que l'edifici Venus del barri de la Mina està esperant ser demolit. I a hores d'ara no està clar –hi ha contradiccions dintre del mateix Govern– si l'espera final serà de trenta anys. Si el mes d'abril passat es parlava del 2028, el departament de Drets Socials veu un horitzó del 2030, però a Presidència volen accelerar els terminis i enderrocar-lo fins i tot abans de la data prevista inicialment. És urgent. Tot i la complexitat d'aquest enderroc, pel necessari reallotjament dels veïns en un moment en què hi ha escassetat d'habitatge públic disponible, ja no s'hi valen més excuses. Són moltes les administracions i els governs que s'han anat passant la patata calenta i, mentrestant, l'edifici s'ha anat degradant cada cop més, fins al punt que la situació és pràcticament insostenible.
Estem parlant d'un macroedifici de deu plantes dividit en sis escales que, en conjunt, suma 244 habitatges. Tot i que la situació difereix d'una escala a l'altra, tot el conjunt de l'edifici està en unes condicions deplorables que han anat augmentant per la falta d'inversions tant dels veïns –que no volen gastar els pocs diners que tenen en un pis que s'ha d'esbucar– com per les insuficients intervencions de l'administració, sempre pendent també d'un futur que no acaba d'arribar mai. Explicar les males condicions del Venus s'ha convertit en un clàssic del periodisme, però la denúncia, necessària, al mateix temps també perpetua l'estigmatització d'un barri que fa anys que lluita per treure's de sobre la mala imatge, i en el qual també, s'ha de reconèixer, s'hi han anat fent moltes actuacions de millora en els últims anys.
Això no impedeix que hi hagi situacions conflictives en un barri que a principis de mes també va ser notícia pel tiroteig –150 bales en cinc minuts– entre bandes rivals de narcotraficants. S'ha fet una actuació policial contundent i hi ha voluntat de pacificar el barri, però per fer-ho les actuacions han de ser globals. I les demores en intervencions urbanístiques clau com la de l'edifici Venus no hi ajuden gens. De la mateixa manera que just després d'aquells fets hi va haver visites d'autoritats i una resposta immediata dels diferents departaments afectats, cal ser igual de ràpids i actius pel que fa a millorar les condicions de vida dels veïns.
I per això cal accelerar al màxim totes les actuacions, des de les negociacions amb els veïns que han de ser desallotjats –cadascun d'ells amb una casuística diferent– fins al reforç de la seguretat a l'edifici durant aquest procés per evitar més ocupacions indesitjables. Està previst que, un cop els més vulnerables tinguin arreglada la situació, el desallotjament es vagi fent per escales o per pisos, de manera que es pugui bloquejar i tancar l'accés per zones. El perill, però, és que això faci que l'edifici encara sigui més fantasmagòric i desolat. Vist el que ha passat fins ara, qualsevol nou retard pot empitjorar encara més la situació.
Tot el barri de la Mina es va construir en poc més de cinc anys. Va costar molt més aconseguir els serveis necessaris per dignificar uns blocs fets a correcuita per acollir els habitants dels barris de barraques. És kafkià que estiguem trigant més d'un quart de segle a solucionar el problema d'un sol edifici.