ERC ha posat sobre la taula com a condició per investir Salvador Illa que Catalunya disposi d'un sistema de finançament propi que inclogui la recaptació del 100% dels impostos, és a dir, una cosa molt semblant al concert basc. I com ja ha passat en altres ocasions quan els socialistes han necessitat el suport dels independentistes, el PSOE s'ha obert a negociar, això sí, amb peus de plom i calibrant les paraules al màxim. La versió oficial que traslladen tant des de la Moncloa com des del PSOE és que és compatible un acord multilateral entre totes les comunitats autònomes, com ara un finançament que tingui en compte la "singularitat" de Catalunya. La realitat, però, és que el que està demanant ERC (i també Junts en el seu acord d'investidura amb Pedro Sánchez) no és una simple millora del finançament, és a dir, més diners, sinó tenir el que col·loquialment s'anomena "la clau de la caixa", és a dir, recaptar tots els impostos aquí i després pactar una aportació solidària per a la resta de territoris. I això és impossible que es pugui dur a terme sense una reforma de la Lofca, ja que obligatòriament situaria Catalunya fora del règim comú.
Curiosament, el text de l'Estatut del 2006 ja preveia, en l'article 204, la creació en el termini de dos anys "d'un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de l'Agència Tributària de Catalunya". I afegia que "el Consorci es pot transformar en l'Administració Tributària a Catalunya". D'entrada, doncs, s'hauria d'exigir el compliment de l'Estatut. I la negociació política hauria de servir perquè la part catalana tingués preeminència en aquest consorci, a l'estil del que ja passa al Port de Barcelona. Ara bé, per fer aquest pas Pedro Sánchez i el PSC haurien de ser valents i plantejar una proposta ambiciosa, així com assumir el cost que Catalunya ha de deixar de formar part del règim comú i tenir un grau de sobirania fiscal superior. Evidentment, aquest pas provocarà una revolta dels territoris del PP i dels mateixos funcionaris de l'Agència Tributària, però si de veritat es vol començar a oferir solucions per al conflicte català aquest és el camí, ja que la demanda d'un sistema semblant al concert gaudeix a Catalunya d'un ampli consens que inclou els principals agents econòmics.
Cal assenyalar, però, que per aprovar qualsevol reforma legal caldrà comptar també amb els vots de Junts al Congrés. Per tant, més que intentar interferir en la negociació entre el PSOE i ERC, el que hauria de fer Junts és sumar forces amb els republicans per aconseguir un objectiu que és compartit. De fet, en l'etapa final de la negociació de l'amnistia, ERC i Junts ja es van coordinar i van aconseguir molt bons resultats. El que no té sentit és actuar de forma partidista quan està en joc el benestar de la ciutadania de Catalunya i considerar que un acord només és bo quan el firma un i no un altre. És hora que tots dos juguin bé les seves cartes per aconseguir la sobirania fiscal de Catalunya.
