Fernández Díaz i la corrupció de l'Estat
BarcelonaL'escrit d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz no permet cap dubte: la cúpula del ministeri va idear i va ordenar un operatiu per sostreure documentació a l'extresorer del PP Luis Bárcenas que pogués resultar incriminatòria per al partit. En l'operatiu hi van participar policies en actiu, la coneguda com a policia patriòtica i l'omnipresent excomissari Villarejo. Per tot plegat es demanen 15 anys de presó per a Fernández Díaz i el seu segon, l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, així com per a dos comandaments policials, Eugenio Pino i Andrés Gómez Gordo. En el cas de Villarejo, la petició ascendeix fins als 19 anys.
Aquestes xifres estan en consonància amb la gravetat dels fets, ja que Fernández Díaz va fer servir la policia i recursos públics (fons reservats) per a una operació que perseguia entorpir l'acció de la justícia per beneficiar el partit. O sigui, que la persona que teòricament havia de vetllar pel compliment de la llei, el ministre de l'Interior, hauria delinquit i boicotejat investigacions policials. Resulta difícil imaginar un cas tan representatiu del sentit patrimonial que tenen alguns polítics sobre l'Estat, fins al punt de crear una policia política paral·lela que treballava per a ells.
L'escrit d'acusació conté una petició de quatre anys només pel delicte de malversació (es calcula que es van gastar 60.000 euros en l'operatiu), una xifra que contrasta amb els set anys que es demanen per als càrrecs d'ERC acusats d'organitzar l'1-O, Lluís Salvador i Josep Maria Jové. Aquesta diferència resulta sorprenent, ja que demostra que en el cas dels independentistes catalans s'estira fins al màxim el Codi Penal, mentre que en altres casos no s'aplica amb la mateixa intensitat.
Sigui com sigui, serà interessant veure com evoluciona aquest cas i com es desenvolupa el judici, que encara no té data. Cal subratllar que si la corrupció ja resulta execrable, utilitzar els recursos de l'estat per encobrir la corrupció, que és el que van fer Fernández Díaz i el seu equip, encara és més greu. Sobretot perquè ningú no es creu que el ministre actués per compte propi i sense coneixement, al seu torn, de la cúpula del PP, formada en aquella època per Mariano Rajoy com a president del partit i per María Dolores de Cospedal com a secretària general. El PP com a partit encara no ha ofert explicacions convincents, ni sobre aquest cas, conegut com a Kitchen, ni sobre el cas Bárcenas en si. Al contrari, amaguen el cap sota l'ala i fan veure que no va amb ells.
La justícia espanyola té ara l'oportunitat de demostrar la seva independència en un cas que afecta directament les estructures de l'Estat, l'anomenat deep state, i d'enviar a la presó els seus responsables directes. Tot i així, hi ha motius per dubtar que algun dia vegem Fernández Díaz, històric del PP català i responsable també de l'operació Catalunya per enfonsar la imatge dels líders independentistes, entrant en un centre penitenciari.
