Feijóo no té un pla alternatiu al de Sánchez

BarcelonaL'esperat cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo va resultar decebedor, especialment pel que fa al president del PP, que va ser incapaç de plantejar una alternativa seriosa i creïble al pla del govern espanyol per combatre la crisi energètica provocada per la invasió russa d'Ucraïna. És evident que Sánchez acudia al debat amb la posició d'avantatge que li concedeix el fet de ser president i, per tant, disposar de temps il·limitat i a més tenir l'últim torn de paraula. Però aquesta és una prerrogativa de la qual Feijóo s'ha aprofitat durant tots els seus anys com a president gallec i, per tant, no s'hi val que ara es queixi. En tot cas, Sánchez va fer una defensa aferrissada de les mesures aprovades pel seu govern, des de l'excepció ibèrica pactada amb Brussel·les per limitar el preu del gas fins a la gratuïtat del transport públic, i va criticar els escenaris apocalíptics que pronostica la dreta amb l'objectiu de desgastar l'executiu. Sánchez fins i tot va tenir temps per anunciar que la indústria electrointensiva podrà beneficiar-se de l'excepció ibèrica en les seves plantes de cogeneració, de manera que s'alleujarà la factura elèctrica que està posant en perill sectors tan cabdals com el de la ceràmica, la química o el tèxtil.

Davant l'allau de dades de Sánchez, Feijóo no va aconseguir dibuixar un pla alternatiu. Es va mostrar dubitatiu i insegur i va tirar per terra tota l'operació de màrqueting del PP per presentar-lo com un estadista. Es va limitar a demanar que les rebaixes fiscals en el gas i la llum s'allarguin en el temps ("Però si ni tan sols hi han votat a favor", li va recordar Sánchez) i a defensar l'energia nuclear. En canvi, va repetir el vell mantra de la dreta contra els pactes del PSOE amb Unides Podem, ERC i EH Bildu demanant-li a Sánchez que renunciï als seus socis i que busqui suports en el PP. Però quin governant amb una mica de seny renunciaria als socis que li donen estabilitat per posar-se en mans de l'oposició? Es tracta d'una proposta tan absurda que es desqualifica per ella sola.

Del debat d'aquest dimarts es desprèn que Feijóo és encara ostatge del PP més radical, el que encarna Isabel Díaz Ayuso, i no s'atreveix a fer una oposició constructiva. És cert que les enquestes li van a favor, però també és veritat que se li pot fer molt llarg aquest any i mig que queda de legislatura. Sembla que el seu pla es limita a esperar que l'economia vagi malament i els electors, simplement per la pulsió de canvi, li donin suport. Però esclar, pel camí els electors potser també veuran que en realitat no té la solidesa que s'ha volgut vendre. En tot cas, la conclusió del debat al Senat és que Sánchez no li posarà gens fàcil l'accés a la Moncloa.

I un apunt final: com va recordar la senadora d'ERC Mirella Cortès, el Senat és la cambra territorial on s'ha de tractar, precisament, dels territoris. Però ni un ni l'altre hi van fer cap referència. Simplement van aprofitar l'escenari per fer un cara a cara amb aires electorals. I aquesta sembla que serà la dinàmica general.