BarcelonaEl nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha reunit aquest dijous per primer cop amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. Hi havia una certa expectació per si la trobada servia al polític gallec per desmarcar-se de la línia seguida els últims anys per Pablo Casado, però no ha sigut així. Feijóo s'ha avingut a reprendre el diàleg sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa més de 1.000 dies, i del TC, però ha tancat la porta a qualsevol acord en matèria econòmica. El nou líder del PP continua fent equilibris i no s'atreveix a girar full a l'era Casado, basada en el xoc frontal amb l'executiu i en el bloqueig de les institucions.
Feijóo ha demanat temps a Sánchez per estudiar la renovació dels òrgans constitucionals, i tot apunta que en les pròximes setmanes hi haurà un cop de timó en aquesta qüestió. En realitat, el PP estarà simplement complint la Constitució, ja que fins ara s'ha resistit a qualsevol canvi perquè la correlació de forces tant al CGPJ com al TC el beneficiava. I aquesta estratègia els ha funcionat, perquè la dreta ha fet servir el TC i la seva influència en el poder judicial per torpedinar tant la gestió del govern espanyol com la del de la Generalitat. Si Feijóo vol que el seu gir tingui un mínim de credibilitat, no pot trigar a desbloquejar els nomenaments.
Tot i això, seria un error pensar que, pel fet que el tarannà de Feijóo és diferent del de Casado, hi ha d'haver una gran diferència ideològica. De fet, les últimes setmanes l'encara president de la Junta de Galícia està fent una gira pels mitjans conservadors de Madrid amb l'objectiu de desmentir els que l'acusen de ser massa tou o contemporitzador amb Pedro Sánchez, i per exemple ha insistit en la idea que a Catalunya s'obliga la gent a parlar català. En aquest esforç per adaptar-se a l'ecosistema madrileny, dominat per l'ala dura del partit que representen tant José María Aznar com Isabel Díaz Ayuso, Feijóo corre el perill d'acabar desdibuixant-se i repetint els errors del seu predecessor.
És cert que des de Catalunya qualsevol pacte PSOE-PP fa por, ja que l'última vegada que es va donar va ser per aprovar el 155, d'infaust record. Però també seria un respir que els dos grans partits es posessin d'acord a Espanya, per exemple, per aplicar un cordó sanitari a l'extrema dreta com els que funcionen a Alemanya o a la veïna França. I en això Feijóo sembla que anirà molt més lluny que Casado, que sempre podrà dir que amb ell a la direcció el PP mai va compartir un govern autonòmic o d'una gran ciutat amb Vox.
En resum, la nova etapa política que s'obre a Espanya amb l'arribada de Feijóo a la presidència del PP no sembla que hagi de provocar grans canvis a curt termini, ni en política econòmica ni, sobretot, pel que fa a la relació amb Catalunya. I Sánchez hauria d'anar amb compte amb no acabar perdent bous i esquelles per la banda dels seus socis parlamentaris per voler atreure el PP.
