Feijóo enfanga el debat europeu per tapar el desastre de Mazón
El PP espanyol ha decidit convertir la ministra Teresa Ribera en la seva peça de caça major per la crisi de la DANA en un intent desesperat de repartir les responsabilitats de la catastròfica gestió del dia 29 entre el govern valencià i l'espanyol. El problema és que Ribera és a un pas de convertir-se en vicepresidenta de la nova Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, i el PP espanyol està pressionant els seus correligionaris europeus perquè no la votin. Aquest fet està posant en perill l'elecció de tota la Comissió en bloc, fruit d'un pacte molt delicat entre els estats i els principals partits europeus (populars, socialistes i liberals), i que depèn dels vots creuats. Els socialistes europeus ja han advertit que si el PPE no vota Ribera ells no votaran els candidats populars.
O sigui, que el PP ha traslladat a Brussel·les la seva política habitual d'enfangar-ho tot i de tenir un nul respecte per les institucions (recordem que durant cinc anys es van negar a renovar el CGPJ) davant la incredulitat d'eurodiputats, funcionaris, corresponsals i figures importants de la política europea com Enrico Letta o Pierre Moscovici. A Brussel·les sempre ha funcionat una regla no escrita que diu que la política interna dels estats no ha d'interferir en els assumptes europeus, però això cada vegada és més un desig que una realitat.
En condicions normals, el Partit Popular Europeu hauria deixat clar d'inici que el pacte per la nova Comissió no perillava, però Alberto Núñez Feijóo ha trobat en el seu líder, l'alemany Manfred Weber, un aliat per a la seva estratègia de filibusterisme polític. Weber està enfrontat amb Von der Leyen, a la qual considera massa moderada i ecologista, i té interès a desgastar-la per afiançar-se ell com a líder del PPE. L'any que ve el PPE celebra un congrés en què el suport del PP espanyol és cabdal per a Weber, que a més és partidari d'arribar a acords amb l'extrema dreta, en contra de la política tradicional dels conservadors alemanys. Aquest mateix dijous, el PPE s'ha aliat amb l'extrema dreta per descafeïnar la llei de desforestació.
És possible que tota aquesta maniobra Feijóo-Weber només busqui desgastar la figura de Ribera, que és en realitat una política molt ben valorada a Europa i que Von der Leyen ha situat en un lloc clau de la seva Comissió com a encarregada de Competència i Transició Neta. Però el preu que s'està pagant és altíssim en termes d'erosió de les institucions europees per l'interès partidista de Feijóo en tapar el desastre de gestió de Carlos Mazón i de Weber per perpetuar-se al capdavant del PPE.
Ribera va intentar posar-se en contacte amb Mazón en diverses ocasions el dia 29 i no ho va aconseguir perquè el president era en un dinar i va ignorar les trucades. I la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar gairebé dos centenars de correus aquell dia alertant del curs de les aigües. En tot cas, la competència en Protecció Civil, i per tant d'alertar la població, era exclusiva de la Generalitat Valenciana. I això ho saben a València i també a Brussel·les.
