EDITORIAL

Feijóo al Cercle: amb paraules no n'hi ha prou

Alberto Nuñez Feijoo i Jaume Guardiola, jornades Cercle Economia
31/05/2023
2 min

BarcelonaEl president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha estat rebut aquest matí a les jornades del Cercle d'Economia com a president espanyol in pectore després de la victòria dels conservadors a les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M. I no hi ha dubte que la seva intervenció ha estat ben rebuda per l'empresariat present a la sala, que fins i tot ha aplaudit quan ha titllat d'"injust" l'impost de patrimoni. Feijóo ha demostrat també una sensibilitat autonomista (ha criticat per exemple els incompliments de l'Estat en matèria de llei de dependència) i fins i tot lingüística ("Mai m'he expressat en públic en castellà a Galícia") que clarament el diferencia de qualsevol candidat popular anterior. El problema és que amb això no n'hi ha prou, i més enllà d'intentar caure més o menys simpàtic, a un candidat a la Moncloa se li ha d'exigir més concreció pel que fa a Catalunya.

Feijóo ha fugit d'estudi quan se li ha preguntat per l'infrafinançament de la Generalitat i pel dèficit crònic en infraestructures que pateix Catalunya, i tampoc ha dit res sobre com pensa conduir les relacions amb una majoria social catalana que està a favor d'un referèndum i li dona clarament l'esquena. I finalment, també ha obviat la gran pregunta: què pensa fer si per governar ha de pactar amb una formació d'extrema dreta com Vox, que reclama directament el desmantellament del sistema autonòmic, la prohibició dels partits independentistes i la fi de la immersió lingüística.

Feijóo ha volgut reivindicar la figura de Josep Piqué, però oblida que l'exministre d'Aznar va haver de dimitir obligat per Acebes i Zaplana quan, com a líder del partit a Catalunya, va voler participar en les negociacions sobre l'Estatut i fins i tot fer propostes pròpies en matèria de finançament. El PP és un partit marginal a Catalunya perquè se situa en un extrem de l'espectre polític, ja que no forma part del consens del catalanisme i ni tan sols té autonomia per decidir al marge de les directrius de Génova.

Si l'expresident gallec vol canviar això hauria de girar el discurs del PP com un mitjó, començant per desacreditar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que es dedica dia sí dia també a insultar la meitat de la població catalana que vota partits independentistes, i també per descartar els pactes amb Vox a tot arreu. I després ser valent i aplicar un mínim de sentit comú a les polítiques econòmiques en lloc de continuar amb el projecte iniciat per Aznar de convertir Madrid en una megalòpolis que aspira tots els recursos al seu voltant, com si fos un forat negre.

Per moltes promeses i bones paraules que pugui pronunciar quan ve a Catalunya, no sembla que Feijóo hagi de tenir la força interna per propiciar cap canvi d'envergadura. Atrapat entre Ayuso i Vox, el dirigent gallec és la garantia, si arriba a la Moncloa, que l'enfrontament entre Catalunya i Espanya anirà a més, com ja va passar en les etapes d'Aznar i Rajoy.

stats