Les farmacèutiques catalanes fan un pas endavant

BarcelonaLa situació de l’economia catalana és ara per ara força bona. El PIB ha crescut en el primer trimestre un 1,1% i interanualment un 2,9%. La seva acceleració en aquesta llarga sortida dels efectes de la pandèmia dobla la de l’economia espanyola, que a nivell macro tampoc va malament. I l’entorn europeu, en una situació de recessió “no preocupant” (dos trimestres seguits amb decreixement del 0,1% a la zona euro), ajuda a reforçar aquesta percepció. Amb aquesta sensació entre l’alleujament i un cert optimisme, cal celebrar els moviments en un sector important per a l’economia del país: les companyies farmacèutiques, que van aconseguir esquivar els cops de la pandèmia i tenen un bon estat de salut, han decidit sortir a fora a comprar. A créixer. Probablement perquè és l’única manera de sobreviure. De l’empresariat català sempre s’ha dit que tenia el problema de la magnitud: moltes pimes i poques empreses realment grans per sortir al mercat global a competir.

En el sector farmacèutic, des de fa més d’un quart de segle que les grans patents, o les patents dels grans medicaments de consum massiu, ja estan ocupades. El camí que queda és el de l’especialització, els medicaments de consum menys massiu, que en general són menys rendibles. Sobretot perquè demanen molta investigació, que no és precisament assequible de preu. A grans trets, es necessita invertir entre mil milions i dos mil milions d’euros des del dia que comença un procés de recerca fins que el projecte arriba al mercat en forma de medicament. És a dir, les grans farmacèutiques investiguen i les petites no poden.

Aquesta és la xarxa en què s’han vist atrapades les empreses catalanes del sector, potents a nivell estatal però petites a nivell mundial. Lluny de la resignació, però, les grans del sector a Catalunya porten uns anys de reestructuració interna, d’ampliacions de capital i de venda d’actius (tot allò que no forma part del seu negoci central) per afrontar el pas que ara inicien: sortir a comprar. Per créixer.

Almirall, per exemple, que ja s’havia desprès de la divisió de respiratoris (venuda a AstraZeneca), torna a enfocar-se en la dermatologia i aquesta setmana ha cobert, en poques hores, una ampliació de capital de 200 milions d’euros per comprar o bé per arribar a acords de llicències. Esteve, per la seva banda, a través dels analgèsics –amb moltes esperances en el camí del Seglentis en el mercat dels EUA (no és opiaci)–, la psiquiatria i la neurologia, espera que la venda del 26% a Lubea, fons alemany especialitzat en el sector, els permeti comprar productes però també empreses. Pel que fa a Uriach, porta una mica d’avantatge des que van decidir centrar-se en el medicament sense recepta, on han excel·lit i, amb els ulls posats a França, són a prop de poder liderar aquest subsector a Europa. I Grifols, esclar, que té capítol a part; pròpiament ja és un gegant, segona empresa del món en hemoderivats, que actualment està digerint, amb alguna desinversió, el gran procés de creixement iniciat fa anys.

Parlem d’un sector fort, que temia ser engolit a nivell global, que s’ha preparat durant força temps i que ara surt a jugar.