La família, una realitat canviant però insubstituïble

És una obvietat que, de tots els canvis socials que ens han afectat en les últimes dècades, un dels més profunds és el que afecta les famílies, tant en la seva naturalesa com en la seva concepció. D'entrada hi ha un fet incontrovertible: la maternitat cada vegada arriba més tard i tenim menys fills. Per això, ara que venen les festes de Nadal, molts recorden aquelles taules gegants on hi havia els avis i multitud de tiets i cosins. Les famílies eren més àmplies quan la norma era tenir tres o més fills per parella, mentre que ara augmenten tant les dones que no en tenen com els fills únics, que abans eren l'excepció. Un concepte tan habitual fins fa unes dècades com el del "germà del mig", avui és absolutament minoritari. Ara mateix hi ha més dones d'entre 45 i 54 anys sense fills que amb tres o més, quan a les generacions anteriors era a l'inrevés.

Les raons d'aquest fet tenen a veure tant amb, d'una banda, l'emancipació de la dona, que en el passat no es podia ni plantejar abdicar del seu paper bàsicament reproductor, com amb la precarietat que castiga els joves i els impedeix tenir un projecte de vida amb les mínimes condicions per llançar-se a tenir fills. En tot cas, que hi hagi persones que vulguin formar una família amb fills i no puguin o no s'atreveixin és un problema que com a societat cal entomar amb urgència, ja que en altres llocs d'Europa, i concretament al nord, no es dona amb la mateixa gravetat que al sud. I la demografia, no ens enganyem, és una variable clau en el desenvolupament de les societats.

L'altre gran canvi social dels últims anys és el reconeixement legal de realitats que fins ara es mantenien ocultes, i aquí cal parlar no només dels matrimonis homosexuals sinó de les famílies monoparentals, les reconstituïdes, etc. El que ens diu aquest fet és que, malgrat tot, la família, sigui en la forma que sigui, continua sent un pilar insubstituïble de la nostra societat. La gent vol compartir projectes de vida i constituir una mena d'espais de solidaritat mútua, que és el que han sigut històricament les famílies, perquè sap que són la millor garantia contra l'infortuni o l'altra gran plaga de la nostra època: la soledat.

D'aquí que sigui molt important legislar a favor de la família, a favor de la conciliació, a favor de la igualtat real entre homes i dones. Però també és molt important facilitar l'accés a l'habitatge, invertir en l'estat del benestar o construir una economia avançada que permeti millors sous, que és igual a una millor expectativa de vida, a una autoconfiança que és necessària per embarcar-se en l'aventura de la maternitat o paternitat o simplement per decidir-se a compartir la vida amb algú. Aquests dies de retrobaments segur que valorarem aquesta realitat, canviant però sempre necessària, que anomenem família.