Falten fusters, sobren DJs: cal reorientar la FP
Fa gairebé un mes que ha començat el curs i encara hi ha 1.227 alumnes que no tenen plaça a la formació professional. No tenen plaça, cal aclarir, a l'opció que han escollit, perquè de places de FP, en cicles formatius que en alguns casos tenen una molt bona ràtio d'inserció laboral, n'hi ha moltes. De fet, ara mateix hi ha 16.231 places vacants de FP. Què està passant? Doncs que, per una banda, tot el procés de selecció i adjudicació de places de FP s'ha demostrat que no acaba de funcionar bé i possiblement necessita una reforma seriosa. I, per l'altra, que hi ha una descompensació entre l'oferta i la demanda per part de l'alumnat i, alhora, una descompensació entre les necessitats i la demanda del mercat de treball i els interessos i l'oferta dels futurs treballadors, és a dir, l'alumnat. L'exemple típic és que falten fusters però el cicle formatiu no s'omple, mentre que falten places als cicles per aprendre a fer de discjòquei quan la demanda laboral és minsa.
Hi ha professions que són molt importants per al teixit productiu del país que, tot i així, no estan ben vistes socialment perquè no tenen el glamur d'altres feines suposadament més atractives. La realitat és que molts d'aquests joves que ara les miren malament les hauran d'acabar fent, però sense la preparació i els coneixements que els ajudarien no només a fer-les bé sinó també a disfrutar-les. Molt sovint els empresaris es queixen que no troben gent ben formada malgrat que l'índex d'atur juvenil continua en xifres preocupants. L'últim trimestre a Catalunya era del 25,4% i a Espanya del 28,52%. Cal un canvi cultural que faci entendre a molts d'aquests joves que la feina depèn de la formació i que estarà més ben remunerada i serà més satisfactòria –una mica allò de tornar a la feina ben feta– si es tria, per descomptat dins de les aspiracions de cadascú, entre les opcions que tenen una millor sortida laboral.
Aquí el departament és conscient que té feina a fer a l'hora de millorar la informació de les opcions i l'orientació laboral a l'ensenyament secundari, però sobretot és responsabilitat de les famílies i professors aportar una mica de sentit comú, així com dels altres agents socials i els mitjans a l'hora de desestigmatitzar i revaloritzar els oficis. Per exemple, necessitem instal·ladors de plaques solars i cada cop en faltaran més. És una feina tècnica i especialitzada que serà fonamental per a la transformació energètica, però que, ara mateix, no ha pogut cobrir totes les places que s'ofereixen. Tanmateix, on el departament ha d'actuar de manera més directa és en la gestió de tot aquest procés de selecció. Per una banda, mirant bé si la distribució territorial de l'oferta és l'adequada o ha de fer ajustos i deixant clar que s'ha de triar més d'una opció per evitar aquests embussos. Per l'altra, com ja s'està estudiant, avançant el procés de sol·licitud en el temps per evitar que s'allargui fins ara i fent-lo més clar i àgil de manera que sigui fàcil entendre què s'ofereix i com s'hi pot accedir. El procés burocràtic actual és molt farragós i és, entre d'altres, un dels factors que fan que molts joves tiren la tovallola abans d'hora. I això, tenir una bona part de la joventut sense cap tipus de formació professional, és el que no ens podem permetre com a país ni com a societat.