La falsa regeneració del PP madrileny
BarcelonaEl jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha firmat aquest dilluns cinc interlocutòries i les respectives providències per a més d'una cinquantena d'investigats en el cas Púnica, de presumpte desviament de diners per finançar el PP de la Comunitat de Madrid. La notícia és que, entre els imputats, hi ha per primera vegada l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre així com la seva successora, Cristina Cifuentes, que ja va haver de dimitir del càrrec per l'escàndol del màster de la Universidad Rey Juan Carlos.
La lectura de les interlocutòries dibuixa el PP com una autèntica maquinària de desviar diners, públics i privats, cap a les arques del partit, que gràcies a aquests recursos podia competir electoralment en una clara situació de superioritat respecte a la resta de formacions. Una de les empreses que suposadament va transferir diners al PP –s'entén que amb la idea de poder-s'ho cobrar amb contractes públics– hauria estat Indra, que ha estat imputada com a tal. A més a més, entre els investigats hi ha el que llavors era el seu màxim dirigent, Javier Monzón, actual president del grup Prisa.
És precisament aquesta connivència entre empreses i PP el que va convertir la Comunitat de Madrid, juntament amb el País Valencià, en la punta de llança de la corrupció dels populars durant els anys del boom immobiliari i també després. Les donacions opaques, l'alteració de contractes públics, el cobrament de comissions, les factures falses, etc. formaven part de la praxi quotidiana d'un partit que, a la seva cúspide, tenia Esperanza Aguirre, durant molts anys un autèntic contrapoder dintre del PP. Recordem que Aguirre va arribar al poder a la Comunitat de Madrid gràcies a dos trànsfugues en un cas conegut com el Tamayazo, que mai ha estat del tot aclarit.
Podríem estar davant un més dels múltiples casos de corrupció que afecten el PP. Però no és així perquè resulta que l'actual presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va formar part de l'equip d'Aguirre al govern autonòmic, tot i que ara vulgui fer creure que no hi té res a veure i es presenti, atenció, amb un programa suposadament regenerador. No cal ser gaire llest per comprovar que l'actual estructura del PP madrileny és deutora de la d'Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i també Francisco Granados o Ignacio González, que ja han trepitjat la presó. I això encara és pitjor per a Cs, que es presentava com un partit anticorrupció i s'ha acabat convertint en la crossa dels populars. No hi ha hagut cap regeneració.
Però és que el mateix Pablo Casado va ser un protegit d'Esperanza Aguirre, a qui deu en bona part la seva carrera política. Per no parlar del líder de Vox, Santiago Abascal, a qui Aguirre va acollir i va donar feina quan va abandonar el País Basc. Cal esperar que el judici servirà per aclarir fins on van arribar els tentacles d'Aguirre i per depurar totes les responsabilitats. També la dels que es van aprofitar d'uns recursos obtinguts de manera irregular.
