El fals bilingüisme de Feijóo
El Partit Popular ha presentat el seu programa electoral per al 23-J, un text que entra poc en el detall en la majoria dels temes, però que si en una cosa resulta concret és en el que fa referència a qüestions relacionades amb Catalunya. Per descomptat, per frenar qualsevol hipotètic referèndum sobiranista i molt especialment pel que fa a la llengua catalana, com ja s'està veient a les Illes i el País Valencià. El PP de Feijóo garanteix que el castellà serà també llengua vehicular a les escoles catalanes, sense especificar, tanmateix, un percentatge concret com el del 25% que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Garantirem que, en les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, totes dues tindran la consideració de vehiculars d'acord amb el patró d'equilibri lingüístic", un terme, aquest, que Feijóo fa servir per referir-se al model gallec de 50%-50%. De manera que si el líder popular entrés a la Moncloa, tant si ho fes amb un govern en solitari com encara més si anés de bracet de l'extrema dreta de Vox o en depengués al Congrés, la batalla lingüística tornaria al primer pla en tota la seva cruesa. Una batalla que darrerament ha baixat decibels, pendent de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) precisament sobre l'esmentat 25% –que hauria d'incloure alguna assignatura troncal– imposat pel TSJC com a garantia per fer del castellà llengua vehicular. Malgrat les competències exclusives en educació de Catalunya i altres comunitats autònomes, l'intervencionisme educatiu del PP té, en efecte, la defensa del castellà com a bandera, però va més enllà: també busca garantir un "contingut comú" a tots els alumnes, siguin del territori que siguin, i el mateix amb la selectivitat.
Es pot parlar, doncs, de l'amenaça d'una Loapa educativa i alhora del perill d'imposició a les escoles catalanes d'un fals bilingüisme que, com sempre, parteix del fals pressupòsit d'una discriminació del castellà. El que hi ha a l'escola catalana, i encara amb molts matisos, és una discriminació positiva del català a partir d'un sistema d'immersió que s'ha aplicat durant dècades de manera laxa i amb resultats discrets. Al llarg dels anys, les avaluacions acadèmiques sempre han destacat el nivell semblant de català i castellà amb què surten els nois i noies de l'educació obligatòria, uns resultats que, per cert, poques vegades tenen realment en compte el nivell oral, molt més fluid en castellà que en català, idioma d'ús cada cop més minoritzat al carrer entre els joves. En aquest sentit, només cal fixar-se en quina és la llengua habitual dels adolescents i joves a Barcelona: al districte de Nou Barris la fan servir el 5,1%, a Ciutat Vella el 15,9%, a Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu entre el 22,8% i el 23,8%; on més s'utilitza és a Gràcia (43,5%) i Sarrià-Sant Gervasi (44,9%). A l'Eixample, Horta-Guinardó i les Corts l'ús se situa entre el 35% i el 40%. Quina és la llengua a protegir? Al PP, però, tal com queda clar al seu programa electoral, la realitat i la diversitat lingüística no li interessen. Feijóo no defensa el bilingüisme. A la pràctica, les seves mesures, si s'arriben a aplicar, suposaran un nou i greu retrocés del català. Aquest és el seu programa.