Com expliquem ara que Catalunya crea més ocupació que Madrid?
BarcelonaLa casualitat ha volgut que el mateix dia que el Tribunal Suprem ha tancat la irregular instrucció del jutge Llarena contra els líders del Procés i ha obert judici oral s'hagi conegut una dada que tira per terra totes les previsions catastrofistes que es van fer sobre l'economia catalana. Es tracta de l'atur, que té un impacte directíssim sobre la vida de la gent. Doncs bé, un any després de la DUI, un període caracteritzat per l'alta tensió política, es demostra que l'economia catalana és capaç de crear més ocupació que la de la Comunitat de Madrid i la del País Basc juntes, i la seva taxa d'atur se situa gairebé quatre punts per sota de la mitjana espanyola, amb un 10,6% per un 14,5%.
Si agafem només les dades de l'últim any, que era quan en teoria s'havien de produir els efectes calamitosos del Procés, resulta que l'atur a Catalunya ha retrocedit en 72.000 persones, un 15,1% menys que fa 12 mesos. Doncs bé, en el mateix període a Madrid ho ha fet en 12.300 persones, un 3% menys. Com a resultat, la taxa d'atur catalana és inferior a la madrilenya en més d'un punt. De fet, en termes absoluts gairebé hi ha tants aturats en un lloc com en l'altre, tot i que Catalunya té un milió més d'habitants.
Però si anem més enllà en el temps veiem que a partir de la crisi el diferencial d'atur entre Catalunya i Espanya s'ha anat eixamplant. Així, per exemple, el primer trimestre del 2010 la taxa d'atur era del 17,9% a Catalunya i del 19,8% a Espanya, una distància d'1,9 punts. Des de llavors s'ha doblat, i ara la diferència és de 3,9 punts. Aquesta és la prova de dues coses: la primera és que l'economia catalana s'ha adaptat millor a la crisi, gràcies a la seva aposta per una indústria exportadora i el manteniment d'un sector turístic fort. I la segona és que la tensió política, malgrat moviments com el trasllat de seus, no ha tingut un impacte directe en l'activitat econòmica, que continua radicada allà on crea valor afegit.
Tot i així, resulta molest que es continuï amb el discurs que les aspiracions polítiques, totalment legítimes, d'una part de la ciutadania catalana són un obstacle per al desenvolupament econòmic. Perquè en realitat un ingredient important del Procés són els obstacles que l'Estat ha posat al desenvolupament de l'economia catalana, per exemple amb la seva baixa inversió en infraestructures (on seríem ara amb una infraestructura clau com el corredor mediterrani o si s'hagués convertit el Prat en un 'hub' internacional?), per no parlar del dèficit fiscal excessiu i l'infrafinançament dels serveis públics.
La qüestió, però, és que aquells que van pronosticar que Catalunya es convertiria en un erm ara haurien de demanar perdó o almenys admetre que es van equivocar. I no val a dir que és gràcies al 155, perquè la tensió política ha continuat després. La realitat tossuda és que l'economia catalana navega a bon ritme malgrat els mals auguris i les maniobres polítiques per perjudicar-la.