Un èxit de la medicina catalana
La medicina catalana té una trajectòria més que centenària d'innovació. Una realitat que es manté viva i que uneix recerca, indústria i cures. El tòpic que si et passa alguna cosa greu has d'anar a un dels grans hospitals públics està perfectament justificat i respon a aquesta conjunció històrica i actual. Ara en tenim una nova i espectacular prova: la fita aconseguida per la Vall d'Hebron amb un trasplantament de pulmó mitjançant un robot mèdic –el Da Vinci– sense obrir el tòrax. És el primer cop que es fa al món. Gràcies a aquest avenç, el pacient operat se n'ha sortit amb èxit amb una incisió al pit de 8 centímetres, en lloc dels 30 centímetres de cicatriu a banda i banda de les costelles fins ara necessaris, una intervenció més agressiva i invasiva. En el cas del trasplantament pulmonar tradicional, el risc de patir una infecció després d'entrar a quiròfan és molt elevat.
La fita de la Vall d'Hebron, hospital de referència en trasplantaments de pulmó de Catalunya, l'Aragó i les Balears, i que de fet opera gairebé un de cada quatre pacients de l'Estat, és doble. D'una banda, perquè cap altre hospital al món ha completat aquesta complexa intervenció només amb endoscòpia: un únic centre al món, l'Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles, als Estats Units, havia posat en pràctica una operació d'aquest tipus, però només de forma parcial. De l'altra, perquè ha usat una tècnica innovadora per treure i introduir els pulmons a través d’una petita incisió a la part inferior de l’estèrnum, sense trencar ni pressionar cap os. Una intervenció més curta (cinc hores) i amb menys dolor, i una recuperació més ràpida.
De manera que sense cap mena de dubte ni pudor es pot dir que aquest assoliment mèdic de la Vall d'Hebron és únic i absolutament notable. Així doncs, cal felicitar els autors i felicitar-nos col·lectivament. No es tracta de cofoisme, sinó de justícia. Així com quan les coses no van bé en l'àmbit sanitari –per exemple amb les llistes d'espera o amb les reclamacions laborals de metges i infermeres– no dubtem tots plegats a esmolar les crítiques, quan es produeix un pas endavant com aquest és lícit i necessari remarcar-ho. I toca fer constar que la fita assolida és fruit també de tota una cadena d'excel·lència que inclou el món universitari i de la recerca, així com la seva connexió i extensió pràctica en l'entorn hospitalari, en el qual, esclar, hi ha equips complexos d'atenció al malalt a tots els nivells sense els quals no seria possible una intervenció com la que ressenyem. Finalment, també cal tenir present l'existència a Catalunya d'una indústria mèdica i farmacèutica que empeny i acompanya aquests processos d'innovació quirúrgica.
Tot plegat conforma un ecosistema que, més enllà de la mateixa innovació que genera, i que ara legítimament celebrem, impulsa a més un cercle virtuós tant sanitari com econòmic molt rellevant i crucial per al país. És amb apostes d'aquest calibre i qualitat que assegurarem el futur col·lectiu, i no només en termes de salut. És una benvinguda injecció d'optimisme amb un missatge de fons: si les coses es fan bé, hi ha premi.
