Un exercici de democràcia interna
La política massa sovint té una cara lletja, bruta, la que té a veure amb les lluites descarnades pel poder, atiar les baixes passions, la demagògia, el populisme o la corrupció. Però de vegades també té una cara més lluminosa i civilitzada, la del debat en positiu, amb arguments i sense dramatismes. Aquests dies ERC afronta un procés intern perquè la militància decideixi, en una votació que es farà al llarg de divendres, si dona llum verda al pacte amb el PSC per investir Salvador Illa com a president. Durant aquests dies s'estan celebrant assemblees pel territori on els negociadors expliquen el contingut del pacte i els militants assistents inquireixen, pregunten i debaten obertament sobre la conveniència de votar-hi a favor o en contra. I cal subratllar que aquest procés s'està produint amb una maduresa i una exemplaritat envejables, amb molta participació, donada la importància de la decisió que s'haurà de prendre i que no només afectarà el destí del partit sinó el del país sencer.
A grans trets el debat que afronten els militants no és tant sobre el contingut de l'acord, que gairebé ningú qüestiona i que és millor del que la majoria esperava, com sobre les garanties del PSOE i les conseqüències de donar la presidència de la Generalitat al PSC. Els socialistes catalans, per la seva banda, es mantenen en un discret silenci per no interferir, però llançant picades d'ullet, com la de la viceprimera secretària, Lluïsa Moret, que ha celebrat l'acord subratllant que inclou "el reconeixement del que ens caracteritza com a poble, com a nació". També Pedro Sánchez s'ha mostrat exultant per l'acord i ha dit que és un pas cap a la "federalització" de l'Estat, recuperant un vocabulari que fins fa ben poc només defensava el PSC a dins del PSOE.
En el camp d'ERC s'esperava amb una certa expectació el posicionament de l'expresident Oriol Junqueras, que aspira a liderar el partit després del congrés del novembre. I, tot i que sense posicionar-se explícitament a favor, sí que hi dona llum verda perquè els seus partidaris votin que sí, cosa que apropa la victòria dels partidaris de l'acord. La majoria de figures del seu entorn, com Lluís Salvadó, també s'hi han manifestat a favor. Curiosament divendres hi haurà votants del no tant entre roviristes com entre junqueristes, però cal subratllar que els grans tòtems del partit estan arrenglerats a favor del pacte. Entre els contraris la cara més coneguda és la diputada Pilar Vallugera, que és una de les firmants del manifest rovirista.
En tot cas, l'última paraula la tindrà una militància d'un partit que està immers en una pugna pel lideratge entre dos bàndols, i per això és d'agrair que els debats sobre l'acord amb el PSC es mantinguin al marge de la disputa interna i no interfereixin en una decisió que és cabdal per al futur del país. El que és important és que, es prengui la decisió que es prengui, es faci amb tots els arguments sobre la taula i després d'una reflexió profunda. Si és així, segur que ERC sortirà enfortida d'aquest procés.
