Europa torna a tancar l'aixeta
Quatre anys després, el canvi fiscal i polític que va portar la pandèmia toca a la seva fi. Europa ha decretat que és hora de revertir les polítiques netament keynesianes de forta despesa pública i, per tant, el consegüent endeutament dels estats. Les mesures han permès amortir els efectes econòmics i socials de la crisi, que altrament hauria estat molt pitjor. S'ha foragitat la recessió. En lloc de les retallades d'una dècada abans, aquest cop es va optar per un relaxament de les regles de dèficit, que ara, però, tornarà al límit del 3% del PIB per al 2026. El deute s'ha fet gran i cal començar a retornar-lo abans que la bola de neu sigui incontrolable: en aquest cas, el màxim es fixa en el 60%. L'espanyol va arribar al 118,4% del PIB el 2021 i es preveu que es mantingui per sobre del 100% fins al 2025.
Tant el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, com el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, entenen que, malgrat la guerra i la crisi energètica que ha provocat, s'ha aconseguit neutralitzar el perill de recessió greu, i que la barra lliure fiscal ja no té raó de ser. Toca començar a fer els deures. Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment. Tothom ho sabia. La idea és que no suposi una patacada que provoqui una tercera onada de crisi; llavors no hauria servit de res l'excepció dels darrers anys. Per això s'ha dissenyat un període transitori. En funció de com evolucioni l'economia l'any 2023, es pitjarà l'accelerador del rigor fiscal o es deixarà encara una mica de marge abans d'activar sancions a qui no compleixi. S'anirà, a més, cas per cas, amb aproximacions específiques en funció dels comptes de cada govern, que a l'abril hauran de presentar els seus respectius plans. Amb tot, el missatge és diàfan: Europa torna al rigor fiscal. I Espanya és dels països que no ho té fàcil per complir. Catalunya, doncs, també patirà i veurà reduït el seu marge de dèficit. Brussel·les llança ja d'entrada un avís per a mals navegants: demana a Madrid que comenci tot d'una amb la moderació en la despesa pública, que no la deixi per a l'últim moment, com acostuma a fer. L'Estat va tancar el 2021 amb un dèficit del 6,8% del PIB i el govern espanyol estima que el 2022 caigui fins al 5%.
La dificultat, aquí i arreu, rau en la contradicció entre tornar a l'ajust del dèficit per reduir el deute i veure com, al mateix temps, el cost financer s'està encarint per l'augment dels tipus d'interès. I tot això caldrà fer-ho compatible amb la necessitat de mantenir inversions públiques per garantir la transició energètica i la competitivitat de les empreses. Si encara hi sumem l'augment de despesa militar a causa del conflicte d'Ucraïna, i una situació de precarietat social que es manté –en especial en el cas català i espanyol–, ja es veu que el repte no és gens senzill. Les ajudes directes a les famílies o les rebaixes genèriques de l'IVA de llum o gas és probable que s'acabin. Com també sembla evident que tornaran les tibantors serioses a l'hora de definir els pressupostos públics, que ja no podran ser expansius com en els darrers anys. Europa tanca l'aixeta.
