El president estatunidenc, Donald Trump, no està gens disposat a negociar res amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. Això ja va quedar clar amb l'episodi del Despatx Oval. "Aquest home no vol que hi hagi pau mentre tingui el suport dels Estats Units, i Europa, en la reunió que van tenir amb Zelenski [diumenge a Londres], va afirmar rotundament que no poden fer la feina sense els EUA". Aquesta és la seva interpretació del suport europeu a Ucraïna. Dit en altres paraules: menysprea la força i determinació d'Europa. No se'ls creu. Ni tan sols sembla haver valorat l'oferta europea d'incrementar ràpidament la seva despesa militar i sap que Putin no acceptarà que es despleguin tropes europees en territori ucraïnès un cop pactada una treva o la pau. És a dir, Trump no només menysté Zelenski, també Europa.
Fa uns dies ja va dir que la UE s'havia creat "per fotre" els EUA. I aquest dilluns n'ha deixat anar una altra: "Hauríem de preocupar-nos menys per Putin i més pels immigrants per no acabar com Europa". L'enemic no és Putin, sinó els immigrants. I Europa la veu dèbil, indecisa, decadent. El president nord-americà se sent més en sintonia amb l'autoritari president rus que amb cap dirigent democràtic del Vell Continent. Estem a les portes d'un gir copernicà? I la defensa del món lliure? La resposta, esclar, és "America first".
La seva actitud, doncs, no augura cap mena de compromís per salvar els mobles de l'aliança transatlàntica ni per salvar Ucraïna de la voracitat russa. Els esforços de Macron i Starmer no sembla que estiguin donant resultat. Elon Musk, una de les veus més influents en Trump, ja ha obert directament la porta a abandonar l'OTAN. La possibilitat de tallar l'ajut militar nord-americà a Ucraïna resulta cada cop més plausible si efectivament Kíiv no es doblega a les seves pretensions d'un acord sobre els minerals ucraïnesos sense garanties de seguretat.
Trump actua amb rapidesa. És una de les seves armes polítiques. Fets consumats i efecte sorpresa. En són prou conscients, els líders europeus? ¿Tenen un pla B per si l'inquilí de la Casa Blanca efectivament perd la paciència i deixa camp lliure a Putin a l'Europa oriental? La lògica del compromís i la negociació diplomàtica clàssica amb què estan actuant Macron, Starmer i companyia no és la del multimilionari republicà, que es vanta de ser home de negocis. Si no hi ha res a guanyar, no hi ha res a negociar. O estàs amb mi o ja t'ho faràs. Putin li segueix la corda, d'home fort i resolutiu a home fort i resolutiu. No hi ha res com la possibilitat de fer negocis amb un bon enemic, i el rus ha insinuat que hi està ben disposat.
Als europeus, en canvi, Trump els veu pidolaires i dubitatius. Tot empeny a pensar que les amenaces de deixar sola Ucraïna i Europa van de debò. Com més aviat s'entengui aquesta dinàmica des de Londres, París, Berlín i Brussel·les, millor. Segurament qui ja ho ha assumit és Zelenski. La qüestió és saber si es podrà fiar militarment dels seus col·legues europeus per fer front a Putin o si no li quedarà cap més remei que empassar-se l'orgull i la dignitat i cedir davant el xantatge de Trump. No trigarem a saber-ho.
