Europa té un greu problema de seguretat si guanya Trump

Durant més de setanta anys, Europa ha confiat la seva seguretat a la potència militar dels Estats Units. Tant de manera directa com a través de l'OTAN. Segons el darrer informe de l'Aliança Atlàntica, Washington continua aportant més del 65% dels recursos militars de l'organisme, tot i l'increment dels darrers anys dels països europeus motivat per la guerra d'Ucraïna. La primera presidència de Donald Trump ja va ser un avís per a navegants que va deixar molt preocupats els socis europeus. Ara que en la seva nova cursa cap a la Casa Blanca va capdavanter a les primàries republicanes, aquest temor s'està accentuant dia a dia. I ell hi contribueix amb ganes.

Dissabte a la nit, en un míting electoral a Carolina del Sud, Trump va arribar a dir que animaria Vladímir Putin –amb qui cal recordar que té bones relacions– perquè ataqués els països europeus que no compleixin amb el mínim de destinar un 2% del seu PIB a defensa. Tot plegat, mentre contava l'anècdota d'una reunió de l'OTAN en què va etzibar a un líder europeu que els Estats Units no ajudarien cap país "morós". En aquest context electoralista de reivindicació de l'Amèrica primer i de ridiculització d'una Europa que veu només com un súbdit capritxós i car, el seu comentari ha estat rebut amb preocupació tant a la Casa Blanca com també a Europa. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha sortit ràpidament a contradir Trump, a qui ha acusat de posar en risc la seguretat global, i a garantir que qualsevol atac a un aliat rebria una "resposta unitària i enèrgica". També Andrew Bates, un els portaveus de Biden, ha qualificat de "terribles" els comentaris de Trump.

D'acord. Però hi ha la possibilitat clara que Trump torni a guanyar i, si és així, sabem que és ben capaç de fer el que diu que farà. Per començar, són els seus, els republicans, els que fa mesos que bloquegen les noves ajudes a Ucraïna, que són bàsiques per assegurar que el país pugui mantenir en condicions l'enfrontament amb Rússia. A més, no és ni la primera ni la desena vegada que Trump fa aquests comentaris, i les seves crítiques als països europeus per no invertir prou en defensa van quallar a l'administració estatunidenca, que té les seves prioritats posades en l'eix del Pacífic.

Els europeus això ho saben i hi ha diverses iniciatives, bàsicament impulsades per França –l'única potència nuclear que té ara la UE després del Brexit–, que volen que hi hagi un augment de la despesa militar i fins i tot que tiri endavant un exèrcit propi. En això hi estan d'acord, amb tots els matisos del moment, tant el portaveu del grup popular al Parlament Europeu, l'alemany Manfred Weber, com l'actual cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que fa temps que avisa que Europa hauria de ser més autosuficient. Com va recordar, depèn de la Xina en el terreny comercial; de Rússia en el terreny energètic i dels Estats Units en el camp militar. Si la Unió Europea vol tenir alguna a cosa a dir en el tauler internacional en el futur, haurà de ser més independent i deixar de dependre de tercers. I ara ja comença a ser urgent que realment aquesta sigui una prioritat.