Ho hem anat veient en països governats per la ultradreta, com la Itàlia de Salvini o l'Hongria d'Orbán, però també en estats amb una històrica tradició d'acollida, com Suècia, o en les potències europees: la França de Macron i l'Alemanya de Schultz (a més de l'Anglaterra de Sunak des de fora de la UE). Els darrers mesos, arreu s'ha anat produint un tancament en les polítiques migratòries. La generositat de la cancellera Merkel durant la crisi del 2015 per la guerra de Síria, amb l'arribada a Alemanya d'un milió de persones –a Catalunya va donar peu al moviment Casa nostra, casa vostra–, va acabar generant un reflux reaccionari que només ha tingut un parèntesi amb l'obertura de fronteres als refugiats ucraïnesos. Ara, siguin del color polític que siguin, els governs estan fent un gir a remolc del discurs i el marc ideològic de la ultradreta, gir que aquest dimarts ha quallat tant a Brussel·les com a París. Després de moltes negociacions, la UE ha prioritzat el consens per a un ampli acord que suposa un enduriment de la seva política migratòria, mentre que el president francès ha fet el mateix amb una nova llei aprovada amb el suport no volgut de Marine Le Pen, cosa que ha provocat una crisi al seu govern.
Els discursos identitaris –i en alguns casos directament xenòfobs i racistes– i les crisis econòmiques encadenades –financera, pandèmia i per la guerra– han trobat en la immigració un enemic fàcil d'identificar. El factor humanitari, malgrat les recurrents i tràgiques morts al Mediterrani, ha pesat molt menys en la balança. Sense negar la necessitat de regular els fluxos d'arribada, la veritat és que Europa ha tirat pel dret: condicionada per les pròximes eleccions, ha triat el camí de la por. La por d'atiar el discurs del rebuig als nouvinguts. Caldrà veure, tanmateix, si així es modera el debat. Cal tenir en compte, a més, que el retorn a les polítiques d'austeritat no ajudarà.
L'acord de Brussel·les porta un nou registre i control dels immigrants que arriben a les fronteres de la UE per tal de retornar de forma més "eficient" i "de pressa" tots aquells que es preveu des d'un bon principi que no podran al·legar protecció d'asil. Es pretén així "accelerar" els tràmits de sol·licitud d'asil i "tenir ben controlats els immigrants des que arriben fins que se soluciona l'expedient". El Parlament Europeu ha evitat que hi hagi discriminació racial, ha aconseguit deixar els menors fora dels procediments exprés i ha protegit les ONG que actuen al Mediterrani. També s'obre la porta a fer excepcions en situacions de crisi com les de Síria o Ucraïna.
L'acord inclou l'intercanvi d'immigrants entre estats amb l'objectiu és distribuir almenys 30.000 persones a l'any entre els Vint-i-set de manera proporcional. Els països que no vulguin contribuir-hi podran triar si pagar uns 20.000 euros per persona rebutjada o aportar ajuda als països que reben més pressió migratòria. I per frenar les arribades, es manté la fins ara poc reeixida política d'acords amb tercers països poc o gens exemplars, com Líbia, Tunísia i Turquia. Europa, doncs, es fortifica. Però no està gens clar que es foragiti el fantasma de l'extrema dreta.
