S'estreny el setge sobre Joan Carles I
BarcelonaEl 42è aniversari de la Constitució espanyola va estar marcat per un fet insòlit: la notícia que el rei emèrit havia presentat, a través dels seus advocats, una declaració fiscal a Hisenda per intentar regularitzar la seva situació pel que fa a les despeses fetes amb targetes opaques. És la primera vegada que Joan Carles I, que està refugiat a Abu Dhabi des de fa quatre mesos, admet que no ha pagat els impostos que tocaven. Ara Hisenda estudiarà l'escrit i decidirà què fa, si accepta la proposta, la rebutja o demana més informació.
De totes maneres, el cas de les targetes opaques és dels menys importants del total d'operacions investigades, ja sigui pel fiscal suís Yves Bertossa, la Fiscalia Anticorrupció o la Fiscalia del Tribunal Suprem. Aquesta maniobra seria, per tant, un intent d'aturar la causa judicial que tindria més probabilitats de tirar endavant i de manera més ràpida. I en segon lloc, i no menys important, aquest cas involucra altres membres de la casa reial, com ara la reina Sofia, i s'investiga si l'actual rei, Felip VI, i la reina Letícia n'haurien fet ús. Els advocats de Joan Carles I creuen que si aconsegueixen tancar aquest cas amb un acord amb Hisenda, Felip VI en sortirà indemne.
Malgrat tot, el que és cada cop més evident és que el setge es va estrenyent cada vegada més sobre Joan Carles I, que va marxar d'Espanya amb la idea d'un retorn relativament ràpid i ara és cada cop més difícil que torni si no és per ser interrogat per un jutge. La seva estratègia és clara: dilatar al màxim les investigacions i trobar les escletxes legals per sortir-se'n. Recordem que tot el que va fer abans d'abdicar el 2014 queda fora del radar de la justícia, ja que era inviolable. El que resulta especialment escandalós és que continués amb les seves activitats presumptament irregulars després d'aquesta data.
És probable, doncs, que Joan Carles I acabi afrontant alguna responsabilitat penal per les seves activitats, ni que sigui per l'ús d'unes targetes opaques, mentre els seus fons a l'estranger continuen blindats. El que ja no està tan clar és l'impacte que tot plegat pot acabar tenint en l'opinió pública espanyola i en el prestigi de la monarquia, peça clau de l'anomenat règim del 78. Serà molt difícil per a Felip VI mantenir el consens de què va gaudir el seu pare gairebé fins al final del seu regnat si no hi ha un canvi radical que vagi més enllà de desmarcar-se del rei emèrit.
Recordem que el nom de Felip VI, quan era encara príncep d'Astúries, apareixia com a segon beneficiari de la fundació Lucum, creada per Joan Carles I el 2008 per cobrar una donació que li va fer el ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita (i que s'investiga si era en realitat una comissió per l'AVE a la Meca), uns diners que finalment van anar a parar a Corinna Larsen. L'actual rei va fer una renúncia explícita a aquests diners, però és dubtós que amb això n'hi hagi prou. I més si, algun dia, el seu pare ha de trepitjar un tribunal de justícia espanyol.