L’estratègia de vacunació i l’objectiu d’arribar al covid-0

Aquest mes de febrer sembla que està suposant un canvi important en l’evolució de la pandèmia gràcies a l’efecte de les restriccions que s’han aplicat fins ara -que s’allarguen almenys una setmana més- i sobretot de la vacunació a les residències. Com explicàvem ahir, els estudis comencen a demostrar ja amb xifres que ha suposat la disminució de la mortalitat en aquests centres del 30% o el 40% al 15% o el 10%, i que també ha disminuït notablement les hospitalitzacions i, s'espera, els contagis.

Són molt bones notícies que fan pensar que quan finalment, a partir sobretot d’aquesta setmana, comenci la vacunació també dels més grans de 80 anys que viuen fora de les residències la xifra de morts i malalts greus vagi disminuint. El fiasco en l’arribada de les vacunes previstes i el fet que Espanya mantingui la prohibició de posar la vacuna d'AstraZeneca als més grans de 55 anys estan alentint massa aquest procés. L’estratègia espanyola i catalana, en la línia de la majoria de països de la Unió Europea, és molt garantista, sobre tot en comparació amb el Regne Unit, i això fa que les vacunes triguin més a arribar a les persones de més risc, que són les de més edat.

No és descartable que veiem canvis en el futur si es demostra que una sola dosi ja dona prou immunitat, com està fent el govern de Boris Johnson, que a més no ha posat límit d’edat per a la vacuna d’AstraZeneca. A mesura que es vagin publicant estudis seriosos sobre el que això ha suposat al Regne Unit és possible que es modifiqui l’estratègia europea. De moment, amb lògica prudència i a partir del que han definit els experts europeus, els sistemes de salut han de fer sudokus per mirar de posar les vacunes disponibles als grups de població més vulnerables.

La vacunació s’accelerà possiblement a finals de primavera, quan es preveu no només que s'activin altres vacunes pendents d’aprovació sinó que també s’hagin solucionat els problemes de fabricació de les que ja estan en funcionament. L’objectiu de tenir un 70% de la població vacunada a finals d’estiu, és a dir, al setembre, és un imperatiu.

Cal fer-ho perquè les mutacions del virus, l’efecte de les quals està posant en alerta tots els sistemes de salut pública, poden acabar saltant-se les barreres immunològiques de les vacunes i fer que el malson torni a començar. Com més contagis, com més circuli el virus, més possibilitat hi ha de noves mutacions. D’aquí les pors i les crides a no abaixar la guàrdia.

I és en aquest context que cada cop més s’està parlant del covid-0. Si fins ara se’ns havia dit que haurem d’aprendre a conviure amb aquest virus, avui hi ha veus que aposten per intentar erradicar-lo, i alguns països europeus, com Alemanya, ho comencen a tenir a la seva agenda. En aquests moments sembla difícil, però cal treballar perquè sigui possible d’aquí uns mesos, quan hi hagi una reducció de casos que permeti realment fer un rastreig i aïllament en condicions. Seria important que una part dels recursos i les energies ja es destinessin a aquest objectiu.