Som a l'estiu, sinònim de vacances i festa. De celebrar la vida lluny de les obligacions. De deixar-se anar. La imatge de l'alegria estival molt sovint l'associem al consum d'alcohol: cerveses, unes copes de vi, cava, gintònics... Alegria! L'alcohol forma part del nostre lleure i la nostra sociabilitat. Som mediterranis. És la nostra cultura. Tant és així, que ni ens adonem de com tenim d'interioritzat el consum d'alcohol. Però què passa quan algú es passa? La frontera entre el consum moderat i l'excessiu, entre el que es pot entendre com a normal i no lesiu i l'addicció que esdevé letal és molt fina. En canvi, la tolerància respecte dels que n'abusen és encara habitual, fins que arriba un punt que tots hi sortim perdent. Per descomptat, el consumidor alcohòlic n'és la víctima principal i més directa. Li pot acabar costant la vida. Però també en resulten afectats el seu entorn immediat –família i amics– i, en tercer lloc, el servei públic de salut. Cada any a tots plegats ens costa molts diners salvar vides trencades per l'alcohol.
Massa persones acaben caient en l'alcoholisme. Segons les dades oficials que aportem avui a l'ARA, Catalunya està en màxims històrics de tractaments per desintoxicar-se de l'alcohol. Hi ha dades des de principis dels anys 90 del segle XX. Per tant, remuntant-nos a fa més d'un quart de segle, mai com avui hi havia hagut tants alcohòlics que reconeixen que tenen un problema i que s'han posat en mans de professionals de la salut pública. Això vol dir dues coses: que no hem aturat aquest consum excessiu i poc penalitzat socialment i, alhora, que cada cop hi ha més consciència del problema i un millor servei mèdic d'atenció als qui el pateixen.
Però l'atenció mèdica no ho és tot, ni de bon tros. La solució ha de venir de la prevenció. El perill de l'alcoholisme s'ha d'abordar des d'àmbits molt diversos, començant per la família i l'escola i acabant pels serveis hospitalaris. A cada llar, a cada taula, s'ha de parlar obertament de la qüestió, especialment amb els joves. L'adolescència acostuma a ser el moment d'accés a un consum d'alcohol mal entès que, ja d'entrada, molt sovint acaba en borratxera. El mateix es pot dir amb altres drogues. L'afany juvenil de subvertir les normes és difícil de canalitzar, esclar: només una informació consistent, reiterada i vehiculada per ídols juvenils mediàtics, mestres de referència, companys d'escola o institut més grans, familiars i metges, pot ser efectiva a l'hora de fer possible una aproximació raonable al consum d'alcohol.
L'exemple dels adults, per descomptat, també és molt rellevant. Així com posar límits a la presència pública de begudes alcohòliques. Ja hi ha frens legals a la publicitat, però s'hauria d'aconseguir una implicació més gran dels mateixos productors, que haurien de ser els primers interessats a promoure un consum moderat d'alcohol. Un compromís de la indústria, fent seva la causa contra l'alcoholisme, suposaria un gran salt endavant per frenar aquesta plaga social endèmica. Els preus barats, comparat amb molts països europeus, tampoc no hi ajuden gens. Frenar l'alcoholisme és cosa de tots. Ara, en ple estiu, és un bon moment per pensar-hi.
