El nou president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar ahir el retorn del seu país a la "diplomàcia", un nou pas per desfer l'herència del trumpisme en l'àmbit internacional, marcada per una barreja d'aïllacionisme nacionalista i unilateralisme. De fet, el mateix Biden ja va anticipar el retorn de Washington al multilateralisme en signar el retorn a l'Acord de París contra la crisi climàtica i a organismes com l'Organització Mundial de la Salut. Ara, però, arriba l'hora de la veritat, i és quan la nova administració ha de redefinir la seva posició per exemple en el vesper del Pròxim Orient i les relacions que vulgui establir amb la Unió Europea (amb qui Trump ha mantingut una relació distant i problemàtica), Rússia i la Xina.
En el cas rus, Biden ja ha ofert la renovació del tractat de desarmament nuclear fins al 2026, alhora que manté una posició crítica amb el Kremlin per l'onada repressiva desencadenada arran la detenció i condemna de l'opositor Aleksei Navalni. Tant en aquest cas com en el de la Xina, Biden haurà de fer equilibris per mantenir-hi bones relacions alhora que enarbora la defensa dels valors democràtics occidentals.
On sí que es preveu un canvi és en la relació amb un dels seus aliats estratègics al Pròxim Orient, l'Aràbia Saudita. Biden ha congelat algun dels contractes de compra d'armament de Riad, que encapçala una coalició d'estats àrabs que donen suport al govern del deposat president Al-Hadi en el que en realitat és una guerra encoberta contra l'Iran, que dona suport a l'altre bàndol. Entremig, organitzacions com Amnistia Internacional denuncien que la majoria de víctimes són població civil i no militar. Biden vol acabar amb l'alineament de Washington amb l'Aràbia Saudita (i de passada també amb Israel, ja que el fet de tenir Teheran com a enemic comú els ha convertit en aliats) i obrir un període de distensió amb el règim dels aiatol·làs en la línia del que havia fet Obama. El nou president mai s'ha sentit còmode amb els mètodes de la dictadura saudita, i va protestar enèrgicament per l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, suposadament ordenat pel príncep Mohamed bin Salman, actual home fort de l'Aràbia Saudita.
Aquest canvi exemplifica millor que res el retorn dels Estats Units al multilateralisme, ja que apostar pel Tractat de No Proliferació Nuclear significa tornar a treballar colze a colze amb les cancelleries europees, que van treballar de valent per aconseguir l'acord del qual després Trump es va desmarcar. No serà fàcil, però, convèncer Teheran que també ha de fer gestos i demostrar a la comunitat internacional que ha d'aturar el seu programa d'enriquiment d'urani. I, finalment, caldrà veure com acaba afectant aquest gir a les relacions entre els Estats Units i Israel, tot i que en aquest camp els experts són més escèptics respecte a un canvi profund de la política nord-americana.
En tot cas, cal saludar aquest retorn dels Estats Units a la diplomàcia i esperar que la Unió Europea aprofiti l'oportunitat per tornar a ocupar un lloc destacat en el tauler internacional al costat del seu aliat.
