Estalvi energètic: improvisació del govern espanyol i populisme del PP
BarcelonaL'aplicació a Espanya del pla d'estalvi energètic impulsat per la Comissió Europea, que ja està en vigor a la resta de països des de l'1 d'agost, està resultant un espectacle lamentable i una cerimònia de la confusió de cara al ciutadà. D'alguna manera, recorda la gestió de la pandèmia, en què el govern espanyol prenia unes decisions sense diàleg amb les comunitats autònomes (Pedro Sánchez es limitava a comunicar-les als presidents autonòmics en unes reunions telemàtiques de pur tràmit) que després es veia obligat a rectificar o matisar. Ara ha passat el mateix amb el decret d'estalvi energètic, que fixa unes mesures que entren en vigor a partir de dimecres i que encara presenta moltes incerteses, la principal de les quals afecta la temperatura dels centres de treball.
És evident que en el context actual és imprescindible prendre mesures d'aquest estil, i que això pot suposar sacrificis per a la ciutadania, però el mínim que es pot demanar és que les mesures siguin clares i que estiguin consignades tant les excepcions com el règim de sancions. I sobretot calen moltes dosis de pedagogia per explicar a la població les conseqüències que està tenint la guerra a Ucraïna en el mercat energètic mundial. El que resulta del tot impresentable, però, és el populisme del Partit Popular en aquesta qüestió. El nou president de la formació, Alberto Núñez Feijóo, ha perdut una oportunitat d'or per marcar diferències amb el seu antecessor i desautoritzar el posicionament de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que va amenaçar amb desobeir el decret i aquest dilluns ha anunciat que el portarà al TC.
Ayuso, a més a més, fa servir arguments fal·laços, com ara que Espanya és l'únic país que imposarà l'apagada dels aparadors a partir de les 10 de la nit, quan és una mesura adoptada per la gran majoria d'estats europeus. Aquest populisme llibertari d'Ayuso ha aconseguit arrossegar la resta del PP a un terreny que no és precisament el que hauria de trepitjar un partit responsable i alternativa de govern. Si no estan d'acord amb les mesures concretes, que diguin quines aplicarien ells per complir amb el 7% d'estalvi compromès amb Brussel·les. Perquè una cosa és no estar d'acord amb la manera com el govern espanyol ha gestionat el decret, i en això hi hauria bastant de consens, i una altra negar-se a reduir el consum amb la bandera de la llibertat individual. Perquè precisament el que demostra tant la lluita contra el canvi climàtic com la guerra d'Ucraïna és que l'estalvi energètic col·lectiu és la manera més eficaç d'assegurar l'autonomia energètica europea en el futur pròxim. I en aquesta lluita Madrid no pot ser una excepció, una illa energètica, com tampoc era una illa vírica en plena pandèmia. Si s'han d'apagar els llums dels aparadors de París, Roma o Berlín, també els de Madrid, i per descomptat els de Barcelona.
Ara bé, començaria a ser hora que el govern espanyol aprengués d'una vegada què vol dir això de la cogovernança.
