Pendents de la millora de l'espera a les urgències
La sanitat viu des de fa anys en un entorn tensat pels problemes acumulats. Primer van ser les retallades i després la pandèmia. També hi ha hagut dos factors de fons que hi han influït: el creixement poblacional i l'envelliment progressiu. Els fons europeus per la covid i els increments pressupostaris del Govern dels últims exercicis han suposat un alleujament, però la situació encara demana una imprescindible millora, necessària tant per als professionals com per als pacients. Hi ha hagut avenços clars, per exemple, en les llistes d'espera: tot i que la demanda no para de créixer, el nombre de persones que han d’esperar més del compte per operar-se s'ha anat reduint de forma substancial.
En canvi, la millora en l'espera a les urgències hospitalàries està costant més. Els pacients de les urgències de la xarxa pública van esperar de mitjana 62 minuts l'any passat. Malgrat reduir-se entre dos i cinc minuts respecte al 2022, l'espera és molt superior a la que hi havia fa una dècada. L'any 2010 era de 40 minuts. El 2023, alguns hospitals van fer els deures més bé que altres: entre els més aplicats hi ha l'Hospital de Bellvitge, i entre els menys, el del Mar. En tot cas, en conjunt se segueix per sobre de l'hora d'espera, quan segons la presidenta de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències, Mireia Puig, "el temps d'espera idoni" seria d'entre 20 i 30 minuts.
A part de qüestions de millor o pitjor gestió en funció dels centres, i del fet que alguns estiguin sotmesos a més pressió de la demanda ciutadana, entre els factors que dificulten una progressió més ràpida a la baixa de les cues a urgències hi ha l'envelliment poblacional. Això provoca més ingressos i processos més lents de diagnòstic i primera atenció. La pressió quantitativa també ha estat rellevant. L'any passat les urgències hospitalàries van atendre 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l'any anterior. De fet, l'increment de pacients ha sigut progressiu des del 2010, a raó d'un 2,5% anual. Queda clar que el context és complicat. Però això no obsta perquè calgui posar esforços, recursos i una millora de la gestió global, no en va les urgències depenen molt de la bona salut de tot el sistema, des dels CAP fins al funcionament intern dels hospitals.
Ara que entrem en període electoral, seria bo que la salut es tracés amb seriositat, no a cop d'anunci mediàtic i miraculós. En el camp de la salut –també en la gestió sanitària– no hi ha miracles; només feina ben feta, coordinació, fixar bé les prioritats i posar els recursos suficients, sabent que sempre seran limitats. Les urgències hospitalàries suposen un contacte d'impacte amb el sistema sanitari en moments personals crítics. Per això el sistema s'hi juga tant en termes d'imatge. Aconseguir que el seu funcionament sigui òptim reforçaria en gran manera la percepció ciutadana de la sanitat pública catalana, que en conjunt té bona nota. Caldria fixar objectius ambiciosos i posar-hi mitjans per assolir una rebaixa notable dels temps d'espera els pròxims anys.
