Espanya i els salaris reals
Espanya és un dels països desenvolupats on els salaris han perdut més poder adquisitiu en l'últim any, segons un informe elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). L'increment dels sous no ha compensat la forta inflació i, a més, la càrrega fiscal, que per l'efecte del canvi de trams de renda ha castigat sobretot les famílies amb fills i les que perceben ingressos més baixos, han portat aquesta important caiguda de la remuneració real, que l'organisme internacional situa per a l'Estat en el 5,3%, una xifra que fa referència a la retallada en termes interanuals fins al tercer trimestre del 2022. És el novè país del món amb pitjors resultats.
Entre els que han patit descensos més forts hi ha els Països Baixos (-8,3%). En les grans economies, la pèrdua de poder adquisitiu ha estat del 4,3% a Alemanya, 2,8% a Itàlia, 2,7% al Regne Unit, 2,2% als Estats Units i 0,85% a França. El context d'inflació disparada, que al conjunt de l'OCDE va arribar a un pic del 10,8% en termes interanuals l'octubre de l'any passat, i que va ser del 9,6% en la mitjana del 2022 (del 8,4% a Espanya), n'és el factor principal. Una inflació que, tot i que anirà afluixant, es preveu que es mantingui aquest 2023 i el 2024 per sobre del 5% a l'OCDE. Només a Hongria, Colòmbia i Suïssa han augmentat els sous reals.
Amb aquestes dades a la mà, no resulta estrany l'últim baròmetre fet públic per la Taula del Tercer Sector a Catalunya. Segons aquest organisme que agrupa les entitats socials, gairebé dos milions de catalans depenen de l'ajuda i els serveis que ofereixen les entitats d'ajut, cosa que suposa un augment del 23% respecte a les últimes dades del 2017. Així doncs, el sotrac de la pandèmia persisteix amb una pobresa enquistada. La vulnerabilitat sembla que no ha tocat fons. Les últimes dades de l'Idescat corroboren en bona part aquest panorama: tot i la lleugera reducció de la pobresa que apunta l'organisme estadístic oficial, a Catalunya la meitat dels ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes i una tercera part no disposen de prou diners per fer ni una setmana de vacances a l'any, tal com es desprèn de l'Enquesta de les Condicions de Vida anual feta pública aquest dilluns.
En funció del seu estudi, l'OCDE ha demanat que els sistemes fiscals dels estats s'adaptin a aquest nou escenari aplicant una deflactació de l'IRFP que ajusti el pagament d'impostos al context de preus disparats i, així, no perjudiquin les rendes més baixes. Sens dubte, és una petició que caldria atendre. Igual com caldria que la patronal espanyola, la CEOE, tornés a la taula de negociació salarial amb els sindicats, tal com ahir va aprofitar per reclamar el govern espanyol. Entre altres coses perquè una pèrdua persistent del poder adquisitiu de la població empobrirà no només les famílies, sinó també l'economia en conjunt, fent recular el consum.
