Espanya opta per l'autarquia judicial
BarcelonaLa decisió del Tribunal Suprem de deixar sense cap efecte pràctic el veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras suposa, a més d'una vulneració flagrant del dret europeu, un pas més en la cursa cap a l'autarquia judicial en què s'ha embarcat la judicatura espanyola. El tribunal del Procés va fer evident ahir que tota l'operació de presentar la qüestió prejudicial al TJUE estava dissenyada des del principi perquè no tingués cap conseqüència jurídica real. Era una maniobra de cara a la galeria, per donar la imatge de tribunal garantista, però sense cap intenció real d'acatar la decisió de la justícia europea.
La trampa era molt simple: es preguntava només per com afectava una eventual immunitat a la situació de presó preventiva de Junqueras, i no s'esperava a la resposta sinó que es dictava la sentència sense pretendre saber abans el posicionament del TJUE. Ahir, amb la resposta de Luxemburg a la mà, van decidir per unanimitat ignorar que Junqueras és eurodiputat des del 13 de juny segons el TJUE amb l'argument que ara hi ha una condemna ferma i, per tant, la immunitat ha decaigut. El tribunal ha assumit com a pròpies la tesi de la Fiscalia i, al contrari del que va fer amb la sentència del Procés, ha obviat les de l'Advocacia de l'Estat. De fet, era d'esperar però no per això és menys lamentable.
Si no hi ha un gir de guió colossal, el president d'ERC, doncs, no serà al Parlament Europeu aquest dilluns, on era esperat pels seus serveis interns, que ja havien començat tots els tràmits per rebre'l. Sí que hi seran, però, Carles Puigdemont i Toni Comín, que amb la seva sola presència deixaran en evidència el nul respecte de la justícia espanyola per la institució que representa tots els ciutadans europeus. Malgrat els intents de l'Estat per impedir-ho, el Parlament Europeu es converteix a partir d'ara en l'escenari on l'independentisme català traslladarà el seu conflicte amb Espanya. I ho farà, a més, defensant els principis del dret europeu en contra de les ingerències dels estats. Independentisme, doncs, significa més que mai europeisme en el cas català.
Malgrat la lògica indignació que pugui provocar la decisió del Suprem, és obvi que Manuel Marchena no va calcular l'efecte que tindria el posicionament del TJUE, el descrèdit que provocaria sobre la justícia espanyola i sobre les institucions de l'Estat en general. Espanya té avui un problema reputacional molt greu, i és vista a Europa per amplis sectors de l'opinió pública com un estat que, en la seva lluita contra l'independentisme català, ha optat per retallar la qualitat de la seva democràcia, que ja no era gaire alta, i fer passos enrere en matèria de drets civils i polítics.
És des de la derrota patida pel Suprem, i la sensació d'humiliació que tenen, que s'ha d'observar la reacció d'ahir, que és de pur despit i de replegament nacionalista. El camí de la justícia europea pot ser lent i costerut, però al final hem de confiar que les coses es posaran al seu lloc. Perquè aquí no es dirimeix el conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó el valor dels vots d'uns ciutadans plenament europeus.