Espanya, obligada a reconèixer Kosovo
La resistència d'Espanya a reconèixer Kosovo com el país independent que és des del 2008, cosa que ja ha fet un centenar de països, entre els quals els Estats Units i la majoria dels de la UE, és cada cop més insostenible. La prova és que cada cop Madrid es veu obligat a fer més passos contra la seva negativa, com per exemple admetre els passaports kosovars per exigència de la UE. El govern espanyol fa equilibris i afirma que l'admissió dels passaports no equival a reconèixer el país en si, però la realitat és que s'hi assembla molt. Gràcies a aquest pas administratiu, per cert, molts kosovars podran tornar a Espanya per primer cop en 16 anys, tal com expliquem avui en un reportatge des de la capital del país, Pristina.
L'argument d'Espanya per no reconèixer Kosovo resulta poc creïble. Resulta que Madrid afirma que no reconeix independències unilaterals (quines no ho són?) i, com que Sèrbia es nega a reconèixer Kosovo i el considera part del seu territori, doncs Espanya també. La realitat és que el motiu principal és un altre: el reconeixement de la independència unilateral de Kosovo podria ser un precedent perillós per als nacionalismes català i basc. No és, per tant, un tema de solidaritat amb Sèrbia sinó una qüestió de política domèstica.
El problema és que aquesta postura allunya Espanya del nucli dirigent de la UE i la situa en el grup de cinc països de la UE que encara no reconeixen Kosovo per motius diferents, que són Grècia, Xipre, Eslovàquia i Romania. Però la gran potència que dona suport a Sèrbia en tot aquest afer és la Rússia de Putin, que s'erigeix en defensora de la comunitat eslava. ¿De veritat que Espanya s'ha d'arrenglerar amb la Rússia de Putin en aquesta qüestió simplement pels efectes que això pugui tenir a Euskadi o Catalunya? Resulta del tot inaudit.
En qualsevol cas, Espanya va arrossegant els peus cap a un reconeixement de facto de la independència kosovar per no incomodar Brussel·les ni Washington i, sobretot, per no fer el ridícul, com ara quan van jugar les seleccions espanyola i kosovar de futbol i els periodistes de Televisió Espanyola tenien prohibit pronunciar la paraula Kosovo a seques i havien de fer servir fórmules com "equip kosovar" o "federació de futbol de Kosovo" mentre la retolació posava "kos" en minúscula per subratllar que no era el mateix que "ESP". Tot plegat, una rebequeria diplomàtica.
Madrid es podria estalviar totes aquestes maniobres si per un moment s'oblidés dels seus problemes interns i actués com un actor internacional seriós i alineat amb Occident i no amb altres eixos. Reconèixer Kosovo hauria de ser de sentit comú i no ser vist com una amenaça. Però, per desgràcia, en política internacional, Espanya actua de vegades mirant de reüll els catalans i els bascos, com si els considerés una mena d'enemics interiors. Per sort, cada vegada li serà més difícil mantenir aquesta posició per la pressió europea, així que com més aviat es decideixi a fer el pas millor.
