S'atrevirà l'Estat a acabar amb la inviolabilitat del rei?
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha hagut de sortir a la palestra aquesta setmana davant l'allau de notícies sobre la fortuna opaca del rei emèrit Joan Carles I i el seu regal de 65 milions d'euros a Corinna Larsen. Dimecres es va confessar "pertorbat" per unes informacions "inquietants". I dijous, en una entrevista, va reobrir el debat sobre la necessitat de reformar la Constitució per acabar amb la inviolabilitat del rei i revisar els aforaments dels càrrecs públics. Sánchez ja va fer la mateixa proposta fa un any i mig, coincidint amb el 40è aniversari de la Constitució, però llavors va quedar en un brindis al sol.
És molt probable que ens trobem davant d'un altre anunci d'impacte del president espanyol que després queda en res, però en tot cas el fet que Sánchez es vegi obligat a tornar a posar el tema a l'agenda demostra fins a quin punt preocupa el desprestigi de la monarquia, la clau de volta de tot el sistema construït durant la Transició. I és evident que la intenció de Sánchez és construir un tallafoc al voltant de la figura de l'actual monarca, Felip VI, i desvincular-lo completament dels presumptes negocis opacs del seu pare. La incògnita és si això encara és possible i si és creïble pensar que Felip no sabia res del que feia el seu progenitor.
Ara bé, després d'aquestes declaracions el govern espanyol està obligat a presentar una proposta de reforma de la Constitució i plantejar un debat seriós al Congrés sobre la qüestió que obligui a posicionar-se tots els partits. Si tal com defensa Sánchez la democràcia espanyola es troba entre les més sòlides del món, no hi hauria d'haver cap problema per canviar un article que atempta clarament contra el principi d'igualtat de tots els ciutadans davant de la justícia. Seria interessant, en aquest sentit, saber com hi respondrien el PP, Cs i Vox.
En paral·lel, el Congrés hauria de ser capaç de posar en marxa una comissió d'investigació per aclarir l'origen dels diners de Joan Carles I. És cert que la Fiscalia del Suprem també està investigant el suposat cobrament de comissions de l'AVE a la Meca, però precisament la inviolabilitat de què gaudia el rei emèrit pot acabar limitant molt l'abast de la responsabilitat judicial. Per això és important que es pugui fer un judici polític al Congrés, que representa la sobirania, ja que és davant de tots els ciutadans espanyols, abans que davant dels tribunals, que Joan Carles ha de retre comptes.
El problema és que no està gens clar que, si tota la veritat surt a la llum, el rei actual no es vegi esquitxat i la institució quedi definitivament tocada. D'aquí totes les resistències a anar més enllà i les operacions d'imatge com la gira de Felip i Letícia per tot Espanya després de la crisi del coronavirus. Però una democràcia del segle XXI no pot renunciar a perseguir delictes ni a saber la veritat. Perquè llavors ja no seria una veritable democràcia.