Una escalada de conseqüències incertes al Pròxim Orient
Més enllà de l'espectacularitat d'accions com la de fer explotar milers d'aparells buscapersones i de walkie-talkies dels milicians de Hezbollah, el cert és que els atacs d'Israel al Líban estan col·locant la regió al caire d'un conflicte de conseqüències molt incertes. Aquest divendres Israel ha bombardejat dos edificis al sud de Beirut i ha causat 12 morts i 66 ferits, entre els quals nens. L'objectiu de l'atac era un alt comandament de la guerrilla proirianiana, Ibrahim Aqil, que hauria mort juntament amb diversos col·laboradors, segons Tel-Aviv. Israel, doncs, continua la seva política d'extensió del conflicte més enllà de la Franja de Gaza per convertir-lo en una guerra d'abast regional. Sembla que Benjamin Netanyahu ha arribat a la conclusió que ha arribat l'hora de saldar comptes pendents amb tots els seus veïns (i enemics declarats) per la via més perillosa possible.
Fins ara, ni el mateix Hezbollah ni l'Iran han respost a les operacions israelianes d'una manera prou contundent per iniciar un conflicte obert, però aquest escenari és cada cop més a prop. I això que l'administració Biden està fent esforços per ressuscitar la via diplomàtica i intentar encarrilar els diferents conflictes oberts cap a una taula de negociació. També la Unió Europea i la Gran Bretanya ho veuen amb preocupació. Londres i Berlín han limitat recentment l'exportació d'armes a Israel pressionats per les seves respectives opinions públiques, i és més que evident la incomoditat de Kamala Harris i una part de l'electorat demòcrata amb aquesta qüestió.
Si Netanyahu ha decidit prémer l'accelerador és precisament perquè potser ara no està tan clara la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes del novembre, i pretén fer esclatar el conflicte amb el Líban abans de la cita electoral. En tot cas, la demostració de força d'aquests dies de les forces israelianes i els seus serveis secrets, el temut Mossad, ha estat tan espectacular que tant Hezbollah com Teheran estan actuant amb una prudència màxima. Entenent el dilema existencial que pateix Israel des de la seva fundació, el cert és que un projecte nacional construït sobre la guerra i la destrucció mai acabarà de reeixir. La victòria total amb què somia Netanyahu és una fantasia molt perillosa, ja que sempre serà imprescindible un cert grau de convivència entre àrabs i jueus. Per això, la comunitat internacional ha de ser més contundent a l'hora de pressionar Netanyahu perquè deixi de jugar amb foc i ofereixi una perspectiva de pau tant als seus ciutadans com als seus veïns.
El problema és que, venint d'ell, aquesta oferta mai serà creïble. Tota la seva carrera política ha estat dirigida a entorpir qualsevol acord de pau amb els palestins, i a més és el responsable de la principal falla de seguretat en la història del país, com van ser els execrables atacs de Hamàs de l'octubre passat. Per això, l'únic camí que li queda per perpetuar-se en el poder és el de la guerra total.