Per l'erradicació de l'assetjament sexual a la feina

Barcelona"No vaig actuar prou bé ni prou ràpid". El ja exconseller d'Exteriors Alfred Bosch ha admès aquest dilluns que no va fer una gestió diligent del cas de presumpte assetjament sexual a dones del seu departament per part del que era el seu cap de gabinet, Carles Garcias, i va presentar la seva dimissió a l'executiva d'ERC, reunida d'urgència per analitzar les repercussions de la publicació de la notícia per part del diari ARA. Recordem que, segons la informació recopilada per aquest diari, va haver de ser el partit, i en concret el seu president, Oriol Junqueras, el que va forçar la dimissió de Garcias el 24 de gener passat, davant la quantitat d'indicis que hi havia en contra seu i malgrat que la investigació independent oberta pel partit no estava acabada.

L'equivocació de Bosch va ser demanar més temps al partit i haver estudiat la possibilitat de recol·locar-lo en un altre lloc amb l'esperança que la investigació interna oberta pel partit acabés sent exculpatòria. Però la pressió del partit el va fer rectificar. Aquesta primera reacció de Bosch era un error perquè deixava fora de l'equació les víctimes del presumpte assetjador, a les quals aquelles setmanes, un cop ja havien denunciat la situació a un càrrec del partit, se'ls devien fer llarguíssimes. Aquest és el motiu que justifica la dimissió. No només s'ha d'actuar amb contundència, sinó que s'ha de fer de manera ràpida per no deixar les possibles víctimes en una situació de vulnerabilitat.

Aquest cas hauria de servir de toc d'alerta perquè l'administració i els partits es posin les piles i apliquin una política de tolerància zero amb aquests comportaments. El masclisme i els tics patriarcals, com s'ha pogut comprovar, són transversals i afecten tot l'espectre ideològic. No són una exclusiva de ningú, i cap partit pot pensar que està lliure d'aquesta plaga. De fet, l'ARA publica que el protocol intern d'assetjament sexual de la Generalitat s'ha hagut d'aplicar en 25 ocasions des del 2015. La transparència també ha de formar part del nucli de les polítiques contra el masclisme.

I, més enllà de l'administració, la realitat és que l'assetjament sexual és un fenomen que moltes dones han de suportar cada dia als seus respectius llocs de treball. I aquesta és una qüestió que no es pot banalitzar ni treure-li importància. Només la persona que se sent intimidada per un company –o, pitjor encara, per un superior– coneix l'infern que li suposa anar cada dia a treballar. Erradicar l'assetjament ha de ser una prioritat per a tothom.

Per sort, cada dia són més les dones que s'atreveixen a denunciar aquestes situacions, fins i tot les que van passar fa temps i les van deixar marcades, com en el cas Plácido Domingo i d'altres. En els temps del Me Too les dones han de saber que la societat els farà costat si decideixen fer el pas, que no s'han de sentir avergonyides de res. Al contrari, són els seus maltractadors els que han de sentir l'alè de l'oprobi al clatell, els que han de saber que els seus actes tindran conseqüències, fins que s'ho pensin dues vegades abans de no respectar algú.