ERC i la responsabilitat de governar

Les eleccions més enrarides al Parlament de Catalunya, en plena pandèmia, han donat un resultat que canvia els lideratges tant en el bloc independentista com especialment en l’unionista. L’independentisme consolida i augmenta la seva majoria, supera la barrera simbòlica del 50% dels vots i situa ERC al davant de JxCat tant en vots com en escons, amb una CUP enfortida i un PDECat que no ha aconseguit l’objectiu d’entrar a l’hemicicle. A l’altre costat, la sacsejada és més espectacular: el literal enfonsament de Cs (perd 30 diputats; només en reté 6) el capitalitza un PSC que recupera el seu protagonisme històric i guanya les eleccions en vots (amb el 23% dels sufragis), mentre que empata en escons (33) amb els republicans. La debacle dels taronges també suposa l’entrada per primer cop al Parc de la Ciutadella de la ultradreta xenòfoba, que es converteix així, amb 11 escons, en la quarta força de l’hemicicle, a la qual caldrà evitar donar cap mena de protagonisme ni permetre que marqui l’agenda política. Finalment, el PP, el gran partit d’oposició a Espanya, s’empetiteix encara una mica més a Catalunya.

Tot això, però, s’ha produït enmig d’una altíssima i preocupant abstenció, fruit tant de la por a causa de l’epidèmia com de la situació de cansament polític de la ciutadania. La participació s’ha situat en un minso 53,5%, el percentatge més baix de la història de les eleccions al Parlament de Catalunya, un trist i preocupant rècord que hauria de fer reflexionar el conjunt de la classe política. Aquesta gran abstenció no treu legitimitat als resultats, però sí que obliga a la humilitat en la seva gestió.

Atesos els vetos creuats entre les dues forces guanyadores (PSC i ERC), i l’evident dificultat del socialista Salvador Illa per obtenir prou suports per ser president tot i el seu anunci de presentar-se a la investidura, el nou panorama sorgit de les urnes empeny cap a la reedició d’un govern independentista capitanejat pel republicà Pere Aragonès. Un govern, però, que no hauria de repetir la lamentable imatge de feblesa i amarga desunió dels darrers anys, que s’ha traduït en un executiu bicèfal sense un rumb clar enmig d’una epidèmia que ha deixat la societat catalana en estat de xoc. Ara és l’hora de la responsabilitat, de posar-se a treballar per vèncer en primer lloc el covid-19 i per sortir d’una profunda crisi econòmica i social. De governar amb el màxim rigor, honestedat i eficàcia. I de posar-s’hi amb celeritat: no hi ha temps a perdre. El moment és molt delicat, molt dur, i demana determinació, seriositat, generositat i consensos bàsics.

Al costat d’aquesta prioritat urgent i inqüestionable, resulta també imprescindible treballar, amb amplis acords i amb diàleg intern en la societat catalana, i obrint una negociació tan necessària com difícil amb el govern de l’Estat, per forçar la fi de la repressió, l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, i avançar cap a la resolució del plet sobiranista. Avui la celebració d’un referèndum pactat seria defensada per una majoria de 82 diputats al Parlament de Catalunya.