Enfortir els consensos per enfortir la negociació
BarcelonaCoincidint amb el primer aniversari de les eleccions que el van portar al Palau de la Generalitat, el president, Pere Aragonès, ha volgut fer una radiografia del moment polític actual combinada amb un discurs més de fons sobre el seu projecte de país. Respecte al primer punt, Aragonès ha admès que la taula de diàleg amb l'Estat per resoldre el conflicte polític viu una "situació de bloqueig", un "moment de dificultat", que ell atribueix a la "poca valentia" del govern espanyol a l'hora d'articular una proposta per a la societat catalana.
La proposta d'Aragonès per superar aquest mal moment de la negociació és, precisament, enfortir els consensos de la societat catalana mitjançant un procés de diàleg intern que ha de ser el màxim d'ampli possible, cosa que, com ja va avançar al Parlament, inclou també el PSC. En paral·lel, el president també va fer una crida a la resta d'independentistes perquè es deixin de "retrets" i de parlar d'"herois i traïdors", ja que "ningú és més independentista que ningú". La combinació, doncs, d'un govern espanyol que aprofita qualsevol excusa per dilatar el diàleg i uns socis que es malfien de la taula i que mantenen una estratègia teòricament diferent deixa Aragonès en una situació delicada.
Per aquest motiu, el president de la Generalitat pretén fer-se fort en la idea de diàleg i la unitat per intentar superar el bloqueig i no quedar atrapat entre uns i altres. Caldrà veure, però, l'efectivitat d'aquest diàleg intern promès i de la iniciativa de reunir-se amb els diputats catalans a Madrid i Brussel·les (s'entén que excepte els de la triple dreta) per intentar trobar el màxim de punts en comú. Però res de tot això funcionarà si el president no és capaç de convèncer el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, que ha de moure fitxa amb la taula de diàleg si no vol posar en perill la mateixa governabilitat (al cap i a la fi, els vots d'ERC són claus a Madrid) i acabar obrint les portes a un govern PP-Vox.
En aquest sentit, les eleccions a Castella i Lleó poden funcionar com una vacuna, ja que el PP andalús descarta ara avançar les eleccions. Si això es confirma, s'obrirà un període sense eleccions fins a finals d'any en què els governs català i espanyol haurien de fer avenços substancials en el procés de negociació. Es tracta d'una finestra d'oportunitat que no es pot desaprofitar, perquè l'any vinent serà any electoral i el marge de maniobra es reduirà moltíssim. Aragonès s'hauria de moure ràpid per mirar de lligar curt el PSC amb el compromís del diàleg, i mobilitzar els agents socials perquè, al seu torn, pressionin Sánchez. En el camp intern independentista, seria desitjable un pacte de mínims que inclogui la necessària lleialtat institucional entre socis que tot govern necessita per funcionar, i que un any després de les eleccions encara no s'ha aconseguit.
El temps va passant i, tot i que tothom és conscient que el conflicte no es resoldrà en quatre dies, és el mateix instrument, la taula de diàleg, el que es posa en perill si no hi ha continuïtat ni, encara menys, voluntat que doni fruits visibles.
