L'enèsim revés a la justícia espanyola
BarcelonaLa defensa de l'exconseller Lluís Puig ha sabut trobar el punt feble de les euroordres dictades pel Tribunal Suprem espanyol i, de moment, la justícia belga li dona la raó. Un jutjat de primera instància va rebutjar ahir l'extradició a Espanya pel delicte de malversació de l'exconseller de Cultura Lluís Puig amb l'argument que el Suprem no té la competència per fer-ho. Pot semblar un tecnicisme com el que va provocar que es rebutgés una euroordre anterior, però no és només això. El jutge belga considera que la justícia espanyola ha violat el dret de Puig al "jutge ordinari predeterminat per la llei" que marca l'article 24.2 de la Constitució, ja que al no ser una persona aforada (va deixar de ser-ho en el precís moment que es va aprovar el 155) l'autoritat competent per cursar l'euroordre hauria de ser un jutjat ordinari.
Per tant, ens trobem davant d'una altra derrota clara de la justícia espanyola en l'àmbit europeu, l'enèsim ridícul del jutge Pablo Llarena, i un precedent molt important de cara al procés d'extradició de la resta d'exiliats, en particular la de l'expresident Puigdemont, ja que el jutge que porta el seu cas és el mateix que el de Puig. La batalla judicial encara està començant, ja que la Fiscalia belga, que representa les autoritats judicials espanyoles en el procés, ja ha anunciat un recurs al Tribunal d'Apel·lació, i després encara quedarà el Tribunal de de Cassació.
El procés de Lluís Puig, doncs, actua de punta de llança de la resta, ja que en el seu cas se'l reclama només per malversació (i una quantitat modesta), de manera que si no se l'extradeix és raonable pensar que no es farà tampoc amb Puigdemont o Toni Comín. És molt important també que si a Europa es consolida la lectura jurídica que als líders independentistes no se'ls ha respectat la tutela judicial efectiva i han sigut jutjats per una instància incorrecta, el Tribunal Suprem, això obriria les portes a l'anul·lació de tot el procés d'aquí uns anys quan es pronunciï el TJUE. Recordem que a l'inici del judici del Procés, els lletrats de la defensa van insistir que els acusats havien de ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que el presumpte delicte s'havia comès aquí. I cal tenir en compte que si el judici s'hagués produït al TSJC, com el dels responsables del 9-N, els processats haurien tingut més instàncies davant les quals apel·lar qualsevol decisió, mentre que ara només poden anar al TC i, després, a Europa.
Cal insistir, doncs, que el que està en joc no és un tecnicisme ni un defecte de forma sinó una qüestió de drets que afecta el nucli mateix de tot el procés judicial que va acabar amb les condemnes pels delictes de sedició, malversació i desobediència. De moment, l'estratègia de portar el cas català als tribunals europeus, sigui amb l'exili o presentant-se a les eleccions europees, com va fer Oriol Junqueras, s'està revelant com un èxit per posar en evidència la justícia espanyola. Ara només cal que l'executiu de Pedro Sánchez s'atreveixi a actuar en conseqüència.
