Les energètiques guanyen, les pimes pateixen
BarcelonaUn informe de l'Observatori de Marges Empresarials publicat aquest dilluns demostra el que ja fa temps que s'intuïa però que ara coneixem amb totes les dades disponibles: les grans empreses energètiques han disparat els seus marges de beneficis els últims dos anys a causa de la pujada de preus i la inflació provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Les dades deixen clar que aquest sector, on hi ha les elèctriques, les gasistes i les petrolieres, no ha hagut de fer res per beneficiar-se d'aquest efecte: no ha estat una qüestió provocada per una innovació tecnològica o un funcionament del mercat especialment eficient, sinó simplement producte de la geopolítica mundial.
En aquest sentit, per exemple, el marge de les empreses de subministrament d'electricitat va créixer un 25% de mitjana. Igualment, entre les empreses de distribució i subministrament de carburants la ràtio del resultat brut d'explotació (beneficis abans d'impostos, interessos o amortitzacions) sobre les vendes era del 2% abans del 2020, però es va disparar fins al 17% aquest any. D'un dia per l'altre tant els preus com la demanda van començar a pujar, tal com han pogut comprovar la majoria de famílies i empreses.
I és que la pujada dels preus de l'energia ha llastat la resta de sectors econòmics, que encara no han recuperat els marges de benefici que tenien abans. Tan sols el turístic s'hi acosta gràcies a les xifres rècord que s'estan veient els últims mesos, però en canvi el sector de l'alimentació encara no ha recuperat els beneficis que tenia abans. Així, segons l'informe, el conjunt de la cadena alimentària va reduir els marges un 25%, mentre que a la indústria agroalimentària la disminució va ser del 40%. Ara s’han recuperat parcialment però sense arribar als nivells d’abans del covid.
L'informe no inclou dades sobre el sector financer, que s'està beneficiant de la pujada dels tipus mentre no retribueix els dipòsits en la mateixa mesura, ni els autònoms, que segons denuncia Pimec continuen patint els efectes de la pujada de preus de l'energia i les matèries primeres. L'estudi demostra que, en determinades situacions, com ara una pandèmia o una crisi energètica, hi ha sectors que pateixen molt i d'altres que se'n beneficien. Per això és raonable que l'administració redistribueixi en part aquests beneficis des d'aquells que els han obtingut sense haver de fer res cap a aquells que estan en una situació de necessitat. No en va, la Comissió Europea va donar el vistiplau a iniciatives com l'impost a la banca i les elèctriques que van posar en marxa diversos països, entre els quals Espanya, per intentar equilibrar l'economia. I explica que ara el candidat popular a la Moncloa, Alberto Núñez Feijóo, no vulgui comprometre's a eliminar uns impostos que tant havia criticat i, en una entrevista al Financial Times, es limiti a anunciar una "revisió". Al capdavall, els governs tenen la responsabilitat d'impedir que hi hagi disfuncions en l'economia, perquè una crisi energètica, com bé ens ensenya la història, pot arrasar amb el teixit productiu d'un país.
