Encendre Cisjordània, el perill d'escalar el conflicte a tota la regió
El govern de Benjamin Netanyahu sembla buscar de manera intencionada una escalada del conflicte a tota la regió del Pròxim Orient. Per descomptat, des del primer moment ha fet cas omís dels organismes multilaterals com l'ONU, l'OMS o el Tribunal Penal Internacional en les seves crides, que sempre s'adrecen també a Hamàs, a aturar el conflicte i deixar entrar a Gaza l'ajuda humanitària en condicions segures. Ahir, sense anar més lluny, el tiroteig d'un dels cotxes de l'ONU en un control israelià va fer que el Programa Mundial d'Aliments aturés la seva operativa a la Franja per falta de seguretat, tot i que sí que es va anunciar que es permetria entrar els equips de vacunació contra la pòlio aquest cap de setmana. L'acarnissament amb la població civil de Gaza, on ja hi ha hagut més de 40.000 morts, és un crim contra la humanitat que estem vivint impotents en directe sense que de moment hi hagi la més mínima possibilitat de posar-hi fi. Però és que, a més, aquest estiu Israel ha atacat objectius a Jordània, el Líban i l'Iran, estenent així el conflicte a altres països, i aquesta setmana ha començat una nova ofensiva a Cisjordània, encara en marxa, entre crides de ministres ultres del govern a fer-hi el mateix que estan fent a Gaza.
Ja des de l'inici es va aprofitar l'ofensiva a la Franja per augmentar la pressió sobre els palestins de Cisjordània, animant des del mateix govern, i amb la protecció de l'exèrcit, les actuacions dels colons que aprofiten per apropiar-se de les terres que no són seves i sembrar el terror. Així, des del 7 d'octubre l'ONU ha comptabilitzat 1.250 atacs de colons, i en conjunt a la zona han mort per foc israelià en aquest període 652 palestins (147 dels quals menors) i 5.400 han quedat ferits. Ara, en el que és l'operació més dura a la zona des de la Segona Intifada de principis d'aquest segle, s'ha intensificat el setge als camps de refugiats del nord de Cisjordània, que és on hi ha més oposició tant a l'ocupació israeliana com també a l'actuació de l'Autoritat Palestina, que en teoria controla aquest territori. Si el conflicte s'estén aquí ja parlaríem d'una escalada major que, per part dels més ultres dins el govern israelià, passa, explícitament, per provocar l'expulsió total dels palestins i l'annexió completa dels seus territoris.
Per tot això, sembla que ara mateix Israel pot fer el que vulgui. La impunitat amb què actua el seu govern dins i fora de les seves fronteres és tan extrema que ha deixat en evidència davant tot el món la doble vara de mesurar d'Occident en la defensa dels drets humans, sobretot els Estats Units i la Unió Europea. La crida que va fer ahir Josep Borrell, encara responsable diplomàtic de la UE en funcions, perquè els estats membres imposin sancions als ministres israelians que demanen públicament violar el dret internacional de moment només ha rebut el suport d'Irlanda. Seria important que la resposta fos molt més contundent. El president dels Estats Units, Joe Biden, va redactar un pla d'alto el foc el passat mes de maig que a hores d'ara continua sense ser acceptat, mentre, això sí, continua enviant armes i diners al govern de Netanyahu. L'únic segur ara mateix és que els palestins estan sols i, almenys en els cercles dels poderosos, no tenen gairebé ningú que els defensi.
