Si una cosa ens hauria hagut de deixar clara la pandèmia de covid-19 és la importància de tenir un sistema de salut pública sòlid i alhora flexible, preparat per a eventualitats que ja sabem segur que passaran. Tot i això, estem immersos en una dinàmica perversa: ens falten metges i infermeres, i tot indica que ens en faltaran més. Sembla que encara no hem après la lliçó del coronavirus i, si no ho fem ràpidament, serem massa fràgils davant d’una futura pandèmia.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, explica que fa una dècada que alerten de la situació, però que ara ja és urgent, perquè d’aquí quatre anys es jubilaran 6.000 metges. La presidenta del Col·legi d’Infermeres, Paola Galbany, afegeix que en els pròxims cinc anys es jubilaran entre 6.000 i 8.000 companyes seves. Sobre la taula hi ha un còctel demolidor que barreja les jubilacions de treballadors del baby boom, la precarietat –que s’acarnissa especialment amb les infermeres; moltes es passen anys fent de temporeres de la salut–, les poques places a les universitats –i un 30% les copen estudiants de la resta de l’Estat, molts dels quals marxaran a exercir a fora– i la falta de planificació amb el MIR durant l’última crisi econòmica.
Coneixem les causes del problema, que no només afecta el sistema públic de salut sinó també el privat i, de fet, ja provoca que els centres competeixin entre ells per fitxar professionals. Ara cal abordar les solucions pensant a mitjà i a llarg termini. Perquè no només ens cal un sistema de salut preparat per a una nova crisi com la del covid, també ha d’estar a punt per abordar els reptes de futur que ja estan previstos. Un dels més destacats és l’envelliment progressiu de la població, que farà que hi hagi més ciutadans que necessitaran cures.
Les possibles solucions passen per reformar el sistema d’especialitats –ara encallat en el centralisme estatal–, però també per oferir més places universitàries tant per a metges com per a infermeres, per revisar el sistema de selecció dels alumnes i per millorar les condicions laborals tant de metges com d’infermeres. Que hi hagi professionals que acabin deixant l’ofici per la seva precarietat diu mot poc de les condicions de treball a què estan sotmeses les infermeres, una peça clau del sistema de salut a qui s’hauria de tenir molt més en compte. Alhora, tampoc ens podem permetre que una bona part dels metges que es formen a Catalunya, amb la despesa que suposa fer-ho, acabin exercint a fora. Unes bones condicions de treball, també per als nous graduats, podria ajudar a fer que es volguessin quedar.
No és gens fàcil solucionar el problema de la falta de professionals sanitaris, és veritat, i no es podrà fer d’un dia per l’altre. Però és imprescindible posar-lo sobre la taula. I per això cal començar per parlar clar, i no només de les administracions. Les empreses privades del sector també estan implicades en aquesta situació.
