El president espanyol, Pedro Sánchez, està aquests dies de visita oficial a l'Índia, lluny del terratrèmol polític provocat pel cas Errejón i que ha vingut a complicar encara més el futur de la legislatura. Fins ara ja ho tenia prou difícil, ja que per aprovar els pressupostos necessita els vots tant d'ERC com de Junts, dos partits immersos en processos interns i necessitats de marcar perfil davant Madrid. El resultat del congrés de Junts no ha canviat gaire les coses i els juntaires continuen la seva aposta de negociació amb l'executiu espanyol; això sí, posant el llistó cada vegada més alt. Caldrà veure ara què passa a ERC, tot i que ni la candidatura d'Oriol Junqueras ni la de Xavier Godàs semblen interessades en fer caure Sánchez. Les últimes hores les coses se li han posat encara més difícils a Sánchez perquè també necessita el suport de Podem, que ha aprovat en una consulta interna dues condicions difícilment assumibles per l'executiu: una baixada dels lloguers del 40% i trencar les relacions diplomàtiques amb Israel.
El govern espanyol també viu pendent de les novetats sobre el cas Koldo, que no és un simple cas aïllat de corrupció sinó una trama que operava al voltant de la seva mà dreta, José Luis Ábalos, i amb múltiples contactes en tota l'administració. És cert que el PSOE va actuar amb celeritat quan va esclatar el cas demanant l'acta a Ábalos, però avui dia encara no se sap fins on conduirà la investigació. D'altra banda, el cas Errejón ha deixat molt tocat Sumar, que és la crossa que Sánchez necessita a la seva esquerra per poder formar govern. En el PSOE hi ha molta preocupació sobre els efectes corrosius d'aquest cas, que ha donat ales a la dreta per acusar d'"hipòcrita" el conjunt de l'esquerra.
A l'altre cantó de la balança, però, Sánchez compta amb dos elements clau: el control del temps (li queden tres anys de legislatura) i la bona marxa de l'economia. Per això és poc probable que fins i tot en el cas que no es puguin aprovar uns pressupostos per a l'any que ve Sánchez decideixi avançar les eleccions. A l'estiu ja hi va haver ministres que deien que una pròrroga no seria cap drama, ja que els comptes vigents són expansius.
En tot cas, el govern espanyol viu instal·lat en un Dragon Khan constant i la legislatura no acaba de trobar el rumb. I si Sánchez no és capaç d'aprovar els pròxims pressupostos, la pressió de la dreta serà encara més asfixiant i la sensació que es tracta d'un govern a la deriva serà inevitable. Pedro Sánchez ja ha demostrat en altres ocasions que és especialista en l'art de trobar sortides a situacions de bloqueig, però el cert és que en aquesta legislatura el marge que té és cada cop menor. La majoria que va fer possible la investidura apareix ara fràgil i contradictòria, amb partits tan distants com Podem i el PNB i d'altres d'enfrontats entre ells com Junts i ERC, que només faltaven casos com el d'Ábalos i ara el d'Errejón per convertir-la en un autèntic galimaties.
