Encara més dèficit fiscal
Entre el 2019 i el 2021, Catalunya va aportar quasi 63.000 milions d'euros als comptes de l'Estat, diners que no va recuperar. Per tant, en aquests tres anys cada català ha pagat de mitjana al govern espanyol 8.133 euros més dels que ha rebut. La xifra global del 2021, l'últim any del qual hi ha dades, és de 21.982 milions, un nou rècord històric que suposa aproximadament la meitat del pressupost de la Generalitat en un any i una xifra equivalent a la despesa de l'executiu català en educació, sanitat i serveis socials sumats.
Passen els anys, canvien els governs i els equilibris polítics a Catalunya i Espanya, la dècada del procés independentista es va escolar, després va venir la Generalitat intervinguda pel 155 i la repressió, seguida d'un tímid inici de diàleg i ara d'una incipient negociació per a la investidura a Espanya en què els partits independentistes tenen la clau. Canvien moltes coses, sí, però els números del dèficit fiscal no es corregeixen. Fins i tot empitjoren. Això, esclar, segons els càlculs de la conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat, a la qual, d'altra banda, el govern espanyol es nega a facilitar tant les dades oficials calculades com les xifres bàsiques per fer números. Una altra anomalia. Aquesta manca de transparència ja delata pobresa argumental de la Moncloa –de l'actual i de les que l'han precedit– per justificar un desequilibri permanent. L'opacitat, a més, també afecta aquest any les dades sobre la inversió real de l'Estat a Catalunya, que haurien d'haver estat publicades al maig.
Tampoc no coneixem on va a parar aquesta permanent contribució extra dels ciutadans catalans. No hi ha manera de saber-ho. Sigui com sigui, i beneficiï a qui beneficiï, es tracta d'un sobreesforç endèmic que fa temps que no es correspon amb una suposada i favorable bretxa econòmica. Per molt dinàmica, industrial, tecnològica i turística que sigui la realitat econòmica catalana, també és molt més car viure-hi. De fet, Catalunya ocupa el quart lloc de PIB per càpita en el rànquing de comunitats, per darrere de Madrid, País Basc i Navarra. Però si es té en compte el cost de la vida, la seva situació empitjora força. I encara més amb el dèficit fiscal. Les dades del que no retorna han representat en els tres anys analitzats un 8,5%, un 9,8% i un 9,6% del producte interior brut (PIB) català. És a dir, que el 2020 i el 2021 el dèficit fiscal ha suposat gairebé una desena part de l'economia catalana. Si a això s'hi afegeix, encara, un precari finançament autonòmic, el panorama resulta molt lesiu per als ciutadans de Catalunya. Se sentin del país que se sentin i pensin com pensin, reben un tracte discriminatori per part de l'Estat.
En el context de negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, en la qual ERC i Junts tenen una posició de força, al costat de qüestions polítiques essencials com l'amnistia i el dret a decidir, també hi haurien de jugar un paper rellevant la correcció del dèficit fiscal i el finançament, dos problemes estructurals que castiguen la realitat econòmica dels catalans i del seu govern.
